Itàlia espanyola
From Wikipedia, the free encyclopedia
Itàlia espanyola és una denominació d'ús historiogràfic,[1] per designar el conjunt de territoris italians dependents de la Monarquia Hispànica de l'Antic Règim (segles XVI, XVII i XVIII). Aquests van ser, en un o altre moment, el Ducat de Milà, els Presidis Toscans i els regnes de Nàpols, Sicília i Sardenya. La presència o ocupació militar de fet d'algunes altres zones -com els Estats Pontificis durant el Saqueig de Roma (1527); o la de Valtellina entre 1620 i 1639- no s'acostumen a considerar com suficients per a la inclusió d'aquests territoris en aquest conjunt. També s'usen expressions per designar el període com ara presència o dominació espanyola a Itàlia.