cover image

Italià

llengua romànica / From Wikipedia, the free encyclopedia

L'italià (italiano italiano (pàg.) o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia,[1] i per les comunitats d'expatriats a Europa,[2] a Amèrica i a Austràlia. Molts parlants són bilingües nadius tant de l'italià estandarditzat com d'altres llengües regionals.[3][4]

Quick facts: Italiano, Altres noms, Tipus, Ús, Parlants...
Infotaula de llenguaItalià
Italiano
Altres nomsToscano, Lingua Italiana, Lingua del sì
Tipusllengua, llengua amb omissió de subjecte i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants70 milions
Parlants nadius64.800.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing21
Oficial aFlag_of_Italy.svg Itàlia
Flag_of_Switzerland.svg Suïssa
Flag_of_San_Marino.svg San Marino
Ciutat del Vaticà Ciutat del Vaticà
Flag_of_Slovenia.svg Eslovènia
Croàcia Ístria (Croàcia)
Unió Europea Unió Europea
Autòcton deSud d'Europa
EstatItàlia, Suïssa i altres països d'Europa; també a petites comunitats d'immigrants d'Amèrica.
Linguistic_map_of_the_Italian_language.svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües italodàlmates
llengües italo-romàniques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet italià i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióAccademia della Crusca
Estudiat perestudis italians Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat1 segur Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1it
ISO 639-2ita
ISO 639-3ita Modifica el valor a Wikidata
SILita
Glottologital1282 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-q Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueita Modifica el valor a Wikidata
ASCL2401 Modifica el valor a Wikidata
IETFit Modifica el valor a Wikidata
Close

D'acord amb les estadístiques de Bolonya de la Unió Europea, l'italià és parlat com a llengua materna per 59 milions de persones a la UE (13% de la població de la UE), principalment a Itàlia, i com a segona llengua per 14 milions (3%).[5] Incloent els parlants italians en els països europeus no comunitaris (com Suïssa i Albània) i en altres continents, el nombre total de parlants és d'uns 85 milions.[6]

A Suïssa, l'italià és una de les tres llengües oficials (el romanx és una llengua nacional, però no és oficial a tot el país[7]); s'estudia i s'aprén a totes les escoles de la confederació i es parla, com a llengua materna, en els cantons suïssos de Ticino i els Grisons (predominantment als Grisons italians) i pels immigrants italians que estan presents en gran nombre als cantons de parla alemanya i francesa. També és la llengua oficial de San Marino, així com l'idioma principal de la Ciutat del Vaticà.[8] És cooficial a l'Ístria eslovena i al Comtat d'Ístria de Croàcia. La llengua italiana adoptada per l'Estat després de la unificació d'Itàlia es basa en el toscà, que prèviament era una llengua parlada principalment per la classe alta de la societat florentina.[9] El seu desenvolupament també va ser influenciat per altres llengües italianes i per les llengües germàniques dels invasors postromans.

L'italià és descendent del llatí. A diferència de la majoria de les altres llengües romàniques, l'italià conserva el contrast del llatí entre consonants simples i consonants geminades. Com en la majoria de llengües romàniques, l'accent és distintiu. Entre les llengües romàniques, l'italià és la més propera al llatí en térmens de vocabulari.[10]

L'italià presenta una gran diferenciació dialectal. Per exemple, hi ha dialectes italians molt més diferents entre si que el portugués i el castellà, al sud; al nord, en alguna part del sud i a Sardenya, s'hi parla italià juntament amb les llengües locals (llombard, piemontés, lígur, català, vènet, francoprovençal, occità, emilià-romanyol, furlà, napolità, sard, sicilià).