Jaume Amigó
arquitecte i religiós català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Amigó (Ulldemolins, Priorat, segle xvi - Barcelona, entre els anys 1594 i 1605). Va ser un tracista català que compaginava aquesta tasca juntament amb la de visurador d'obres, conseller de projectes i la seva obligació eclesiàstica. L'any 1547 va ser nomenat rector de Tivissa (Ribera d'Ebre), càrrec de gran consideració pel bisbat de Tortosa, on hi va romandre gairebé uns cinquanta anys fins a la seva mort.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XVI Ulldemolins |
Mort | segle XVI Barcelona |
Sepultura | Claustre de la Catedral de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot, arquitecte |
Activitat | 1560-1594 |
Estil | Tardorenaixement |
Obres destacables | |
De la seva formació teòrica se'n coneix poca informació. El més evident -i on la historiografia està més d'acord- és que la seva formació hauria estat sobretot de nivell autodidàctic ajudat pels tractats de Vignola, Vitruvi, Sebastiano Serlio i Labacco que se sap que coneixia molt bé. Sense oblidar altres possibles tractats rellevants d'arquitectura de l'època i la influència dels dos viatges que va fer a Roma als anys 1549 i 1559, que el van ajudar per trobar solucions aplicades en els seus dissenys.
Jaume Amigó, juntament amb Pere Blai, formaran part de la denominació que donarà Josep Francesc Ràfols i Fontanals[1] com a l'escola del Camp de Tarragona. Personatges que en les seves obres manifestaran l'assimilació de les fórmules del renaixement italià juntament amb el llenguatge clàssic, mantenint algunes solucions arquitectòniques tradicionals que tindran continuïtat al llarg del temps. La importància d'aquest personatge es deu sobretot per haver servit d'inspiració i exemple a altres eclesiàstics que es volguessin dedicar a l'activitat arquitectònica.