Jaume Salés i Sanjaume
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Salés i Sanjaume (Roda de Ter, 1932 – 6 de juliol de 2010) fou un escriptor i historiador català. Destacà tant per les seves importants aportacions en el camp de la història local, com per la seva producció literària que comprèn pràcticament tots els gèneres.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1932 Roda de Ter (Osona) |
Mort | 6 juliol 2010 (77/78 anys) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor i historiador |
Va ser membre de la Penya Verdaguer, al costat de Josep Puigdollers i Josep Clarà i d'escriptors reconeguts com Miquel Martí i Pol i Emili Teixidor. Reconegut activista cultural, tant a nivell local com comarcal, fundà i fou membre de diferents entitats rodenques com Tertúlia i Nova Tertúlia, juntament amb Miquel Vilar i Blanch i Anton Vilaseca. Va desenvolupar, així mateix, una important tasca com a impulsor de publicacions locals. Durant anys va col·laborar com a redactor i articulista de la revista Roda de Ter, de la que també fou director. A més a més va fundar la revista humorística El Mussol i el periòdic local El 13. Una de les seves obres més reconegudes i que adquirí una gran popularitat als anys vuitanta, fou l'obra en vers, l'Encís del Pessebre, també coneguda com els Pastorets de Roda.[1]
L'any 2012, l'ajuntament del seu poble natal, Roda de Ter (Osona), decidí retre-li un darrer homenatge amb la instauració del premi Jaume Salés i Sanjaume de teatre per premiar biennalment la millor obra dramatúrgica en llengua catalana que es presentés al certamen.[2]