Jazz (àlbum)
àlbum de Queen / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jazz és el setè àlbum de la banda de rock britànica Queen, editat i produït l'any 1978. És un treball amb molts matisos dins del rock anglès, aquest en particular és curiosament notable, ja que la banda al costat de Roy Thomas Baker (coproductor de Jazz i més endavant de Live Killers) va aconseguir incloure una rara però interessant selecció de temes de diferents estils musicals.
Tipus | Àlbum d'estudi | |
---|---|---|
Artista | Queen | |
Publicat | 10 de Novembre de 1978 | |
Enregistrat | Juliol – Octubre de 1978 a Mountain Studios, Montreux i Super Bear Studios, Bèrra (Alps Marítims), França | |
Gènere | Rock | |
Durada | 44:44 | |
Llengua | anglès | |
Discogràfica | EMI, Parlophone (Europe) Elektra, Hollywood (USA) | |
Productor | Queen, Roy Thomas Baker | |
Format | disc de vinil i estríming de música | |
Pistes 01. Mustapha 02. Fat Bottomed Girls 03. Jealousy 04. Bicycle Race 07. Dead on Time 08. In Only Seven Days 10. Fun It 12. Don't Stop Me Now 13. More of That Jazz
| ||
Cronologia | ||
The Game (1980) | ||
Senzills de Jazz | ||
|
||
→ | ||
A la cançó "Mustapha" la majoria de les paraules que componen la lletra són simples improvisacions imitant la fonètica persa o "Jealousy" on s'inclouen arranjaments d'instruments Hindús, a "Dreamer's Ball" hi ha una tendència notable cap al blues, però sempre mantenint el so i estil que va caracteritzar a la banda.
"Bicycle Race" i "Don't Stop Me Now" avui dia formen part d'aquells temes que caracteritzen una època de la banda i del rock en general. El primer va ser per aquell temps un tema polèmic, no per la lletra, sinó pel seu vídeo on es mostren centenars de noies nues caminant amb bicicleta. I pel que fa al segon, va ser el tema que va obrir a Queen les portes de bat a bat al mercat dels Estats Units.
Cal destacar que quant a la composició general d'aquest LP tots els integrants van tenir una gran participació, a més de la tasca destacable de John Deacon en escriure (cosa inusual atès que la majoria de les lletres van ser escrites per Mercury i Brian May). Es diu que Roger Taylor hauria dissenyat la part artística inspirant-se en un dibuix del mur de Berlín que acabaria inspirant la portada del disc.