Joan Cassià
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Cassià conegut com a Joannes Massiliensis o Joannes Eremita (c. 360 - c. 435) fou el principal teòric dels semipelagians i fundador de fraternitats monàstiques a l'Europa occidental. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 360 (Gregorià) Escítia Menor (Imperi Romà) |
| Mort | 435 (74/75 anys) Marsella (Imperi Romà) |
| Sepultura | Abadia de Sant Víctor (Marsella) |
| Abat | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Es coneix per | Introductor del monasticisme oriental a Europa; fundador de l'Abadia de Sant Víctor de Marsella |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo cristià, escriptor, teòleg |
| Període | Imperi Romà |
| Professors | Evagri del Pont |
| confessor; Pare de l'Església | |
| Celebració | Església Catòlica Romana (culte local a Marsella); esglésies orientals, Església Ortodoxa, Església Anglicana, esglésies luteranes |
| Canonització | No ha estat formalment canonitzat per l'Església Catòlica (sí per l'Ortodoxa), però sí venerat com a sant a Marsella |
| Pelegrinatge | Marsella |
| Festivitat | 23 de juliol (occident); 29 de febrer (orient) |
| Iconografia | Com a eremita; amb llibres |
Va néixer vers el 360 en lloc desconegut, però probablement a Escítia Menor, a l'actual Romania.
A la seva obra Confessions narra com vers 378 o 380, la seva crida espiritual el va portar amb el seu amic d'infantesa Germà (Germanus) a viatjar a Palestina, «per a formar-nos en la milícia espiritual, com així també en els sants exercicis del monestir» (Confessions. XVI, 1). Allà es feren monjos al monestir de Betlem i es familiaritzaren amb la vida cenobítica. Al cap de pocs anys emprengueren un viatge per conèixer als principals nuclis on es practicava la vida eremítica a Egipte. S'establiren al desert de Sceté, després de visitar els deserts de Celdes i de Nítria.
Van visitar als monjos dels deserts de Nitria i d'Escet, on van conèixer Evagri del Pont. Més tard, el 403, viatjaren per conèixer Joan Crisòstom, patriarca de Constantinoble qui l'ordenà de diaca.[1]
Poc temps més tard, el 405, després que Crisòstom hagués estat deposat il·legalment i hagués d'exiliar-se, Cassià i Germà viatjaren a Roma comissionats pel clergat per demanar la intervenció del papa Innocenci I en defensa del patriarca Joan Crisòstom. Allà fou ordenat Cassià com a prevere i, probablement, morí Germà. Va conèixer Pelagi (Pelagius) i Rufí d'Aquileia com, també a Melania la Jove.
No se'n torna a parlar fins al 415 quan es troba a la Gàl·lia, concretament a Marsella, on va viure la resta de la seva vida. Allà va fundar dos monestirs, un masculí i un altre femení. La tradició els identifica com de Sant Víctor i Sant Salvador, respectivament.
A l'actual Provença ja existia comunitats monàstiques com la de Menerbes fundada a la diòcesi d'Ate pel bisbe Càstor per a la qual Cassià escrigué les Institucions, formades per dotze llibres. Les seves obres i fundacions foren claus per la reedificació del monacat a Occident sobre l'àmplia tradició i experiència contemplativa que havia conegut a Orient. Volgué integrar els valors de l'anacoretisme amb l'estil cenobític d'Occident. Platejà una reforma audaç del monacat amb la voluntat retornar-lo als objectius que guiaven a les primeres comunitats cristianes. Els seus treballs foren una de les fonts recollides per la Regla de sant Benet.que aquest redactà entre els anys 534 i 550.
Va morir entre el 434 o 435.[1]
Per a Cassià la recerca de la unitat amb Déu comprèn la purificació total de l'esperit i deslliurar-se completament de tot i de totes les coses. El mètode és recollit a les Institucions i les Col·lacions. Les primeres parlen de la persona exterior i la segona obra es refereix a la persona interior.[2]
Joan Cassià era contrari a la doctrina d'Agustí d'Hipona i defensava que Déu vol sense excepció que tots els humans accedeixin a la salvació. Sostenia que era cada persona qui amb el seu lliure albir pot acollir o refusar la gràcia.[3] Posicionament que suscità una important controvèrsia sorgida poc temps abans de la seva mort i en la qual Cassià no hi va participar. Pròsper d'Aquitània fou un dels primers i més destacats oponents. Tot i que sempre considerà que Cassià era un home de virtuts extraordinàries.[4]
Les seves obres són:
i altres.
Fou venerat com a sant poc després de la seva mort. A Marsella es feia un festival en la seva memòria el 25 de juliol.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
