Joan I de Beirut
From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan d'Ibelin o Joan I de Beirut, anomenat «el vell Senyor de Beirut» —Jean d'Ibelin, le vieux seigneur de Beyrouth (francès)— (1178 – Acre, febrer/març de 1236), va ser un poderós noble croat del segle xiii, un dels més coneguts representants de la influent família Ibelin. Va tenir estrets vincles amb la noblesa de Xipre i Jerusalem, ja que era el germanastre de la reina Isabel de Jerusalem. Abans de complir 20 anys va ser nomenat conestable de Jerusalem, i uns anys després va esdevenir senyor de Beirut, on va reconstruir la ciutat després de la conquesta de Saladí i va edificar el gran palau de la família Ibelin. Va actuar com regent de dos dels seus joves parents, la filla d'Isabel, Maria de Montferrat des de 1205 fins a 1210, i després Enric I de Xipre des de 1228 fins que Enric va arribar a la majoria d'edat en 1232. Joan va ser conegut com un home de principis, i va ser vist com el líder natural dels barons cristians a Terra Santa. Va resistir la cerca de poder de Frederic II, emperador del Sacre Imperi a Xipre i es va oposar a les forces imperials fins que Enric va arribar a la majoria d'edat.