Joan Llongueras i Badia
músic, compositor, educador musical i poeta català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Llongueras i Badia[1] (Barcelona, 6 de juny de 1880[2] - 13 d'octubre de 1953)[3] fou un músic, educador musical i poeta català.[4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 juny 1880 Barcelona |
Mort | 13 octubre 1953 (73 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | músic, compositor, poeta, empresari, pedagog musical |
Gènere | Sardana |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Fills | Josep Jordi Llongueres i Galí |
Germans | Jaume Llongueras i Badia |
Premis
| |
Fill de Marià Llongueras i Trullàs, natural d'Olesa de Montserrat, i de Teresa Badia i Padrisa, de Barcelona. Fou pare de Josep Jordi Llongueras i Galí.[5] Fou promotor a Catalunya del dalcrozisme, un innovador sistema d'aprenentatge musical mitjançant el ritme i el moviment, ideat per l'austríac Émile Jacques-Dalcroze. Aquest mètode, que representa un important revulsiu per a l'escena musical, exercirà durant el primer terç del segle xx una clara influència en el sector professional de les arts escèniques. Llongueres crea l'Institut de Rítmica i Plàstica dins de l'estructura de l'Orfeó Català, l'any 1912, i aplicà les idees del dalcrozisme tant a l'art, com a l'ensenyament musical infantil i a les teràpies per a discapacitats. Així mateix, a les seves columnes a la Revista Musical Catalana i La Veu de Catalunya fa una interpretació crítica de les actuacions dels ballets de Diàguilev al Liceu.[6]