Joan de Brienne
From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175[1] - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble[2] fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237. Era fill segon d'Erard II de Brienne, comte de Brienne i d'Agnès de Montfaucon o de Montbéliard/Montpelgard (vers 1150 - + després de 1199)
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1158 |
Mort | 23 març 1237 (78/79 anys) Constantinoble |
Sepultura | Basílica de Sant Francesc d'Assís Foucarmont Abbey (en) |
Rei | |
Activitat | |
Ocupació | rei de Jerusalem |
Carrera militar | |
Conflicte | Cinquena Croada |
Orde religiós | Franciscans |
Altres | |
Títol | Emperador llatí (1229–1237) Rei de Jerusalem (1210–1225) |
Família | Casa de Brienne i Comtat de Brienne |
Cònjuge | Maria de Montferrat (1210–) Stephanie of Armenia (en) (1214–) Berenguera de Lleó (1223–) |
Fills | Isabel II de Jerusalem ( Maria de Montferrat) Louis of Brienne (en) ( Berenguera de Lleó) Jean de Brienne ( Berenguera de Lleó) Marie de Brienne ( Berenguera de Lleó) Alphonse de Brienne ( Berenguera de Lleó) |
Pares | Érard II de Brienne i Agnès of Montfaucon (en) |
Germans | William of Brienne (en) i Gualter III de Brienne |
Cronologia | |
1231 | consagració reial (Constantinoble) |
3 octubre 1210 | consagració reial (Tir) |
Tanca