Joaquín Benjumea Burín - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Joaquín Benjumea Burín.

Joaquín Benjumea Burín

De Viquipèdia

Infotaula de personaJoaquín Benjumea Burín
Biografia
Naixement17 gener 1878 modifica
Sevilla (Andalusia) modifica
Mort30 desembre 1963 modifica (85 anys)
Sevilla (Andalusia) modifica
  Ministre d'Hisenda[1]
20 de maig de 1941 – 18 de juliol de 1951
  Ministre d'Agricultura i Treball
9 d'agost de 1939 – 16 d'octubre de 1941
  Ministre de Treball
16 d'octubre de 1940 – 19 de maig de 1941
  Governador del Banc d'Espanya
setembre de 1951 – desembre de 1963
  Alcalde de Sevilla
novembre de 1938 – juliol de 1939
Francisco Duclós Pérez →
Activitat
OcupacióPolític, aristòcrata i enginyer de mines modifica
Altres
TítolComtat de Benjumea modifica
GermansRafael Benjumea y Burín modifica
Premis

Joaquín Benjumea Burín (Sevilla, 17 de gener de 1878 - Sevilla, 30 de desembre de 1963), I Comte de Benjumea, polític espanyol amb la dictadura de Franco.

Biografia

Procedent d'una família de la burgesia agrària acomodada. El seu pare Diego Benjumea Pérez de Seoane era advocat, ramader i propietari agrícola. El seu germà Rafael, comte de Guadalhorce, va arribar a ser ministre durant la dictadura de Primo de Rivera.

Joaquín va estudiar enginyeria de mines, treball que va exercir en llocs de responsabilitat durant molts anys. També es va especialitzar en estudis hidroelèctrics, l'interès dels quals compartia amb l'agricultura i la ramaderia, de les quals era un gran coneixedor.

Va casar amb María Manuela Medina y Togores, tenint set fills: Diego, Manuela, Alfonso María, Luis, Isabel, Ana María i Marta. Un d'ells va morir als primers moments de la Guerra Civil a Sevilla.

Va ser nomenat president de la Diputació de Sevilla. Al maig de 1938 va ser designat responsable de Servei Nacional de Regions Devastades i Reparacions, ja que posteriorment va simultanejar amb el d'alcalde de Sevilla, càrrec que va exercir entre novembre de 1938 i juliol de 1939. Al març de 1939 era director de l'Institut de Crèdit per a la Reconstrucció Nacional, sentant les bases econòmiques per a aquesta tasca.

Posteriorment va ser ministre del Govern de Franco durant més de dotze anys. Va ser titular del ministeri d'Agricultura i de forma interina el de Treball (10-8-1939 a 16-10-1940 i des de 16-10-1940 a 19-5-1941], Ministre d'Hisenda (20-5-1941 a 18-7-1951), càrrec en el qual es va concentrar en la reconstrucció del país després de la guerra. El 7 de setembre de 1951 va ser nomenat Governador del Banc d'Espanya lloc que va exercir fins a la seva mort

En 1951 Francisco Franco li atorgà el Comtat de Benjumea.

Parlamentari

Procurador en les Corts i Conseller Nacional durant el franquisme per la seva condició de Membre del Govern (Ministre d'Hisenda) en la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946),[2] després del seu cessament com a ministre va ser designat, el 18 d'octubre de 1951, procurador a les Corts Espanyoles pel Cap de l'Estat per la III Legislatura de les Corts Espanyoles (1949-1952),[3] Va ser successivament designat fins a la seva defunció.

Bibliografia

  • Nicolás Salas, Joaquín Benjumea Burín: 1878-1963, Sevilla, Guadalquivir Ediciones, 1990
  • Enrique Fuentes Quintana y otros, La Hacienda en sus ministros. Franquismo y democracia, 1997

Referències


Càrrecs públics
Precedit per:
Ramón de Carranza Gómez Pablo
Alcalde de Sevilla

1939- 1941
Succeït per:
Francisco Duclós Pérez
Precedit per:
Raimundo Fernández Cuesta
Ministre d'Agricultura i Treball

1939- 1941
Succeït per:
Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia
Precedit per:
Pedro González-Bueno y Bocos
Ministre de Treball

1940- 1941
Succeït per:
José Antonio Girón de Velasco
Precedit per:
José Larraz López
Ministre d'Hisenda

1941- 1951
Succeït per:
Francisco Gómez de Llano
Precedit per:
Francisco de Cárdenas y de la Torre
Governador del Banc d'Espanya

1951- 1963
Succeït per:
Mariano Navarro Rubio


{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Joaquín Benjumea Burín
Listen to this article