Joaquín Gutiérrez Cano (Madrid, 29 de novembre de 1920 - 2 de març de 2009) va ser un polític i diplomàtic espanyol. Va ser director executiu del Banc Mundial, ambaixador d'Espanya al Japó i ministre durant el Franquisme.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 novembre 1920  Madrid |
| Mort | 2 març 2009 (88 anys) |
 Procurador a Corts | |
| 4 gener 1974 – 23 desembre 1975 ← Cruz Martínez Esteruelas – Alfonso Osorio García → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
| Ministre de Planificació del Desenvolupament | |
| 3 gener 1974 – 11 desembre 1975 ← Cruz Martínez Esteruelas – Alfonso Osorio García → | |
| Procurador a Corts | |
| 31 maig 1961 – 18 juny 1963 – Rodolfo Argamentería García → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 16 maig 1958 – 18 abril 1961 ← Mariano Rojas Morales – Victor Audera Oliver → Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes | |
| Ambaixador d'Espanya al Japó | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | diplomàtic, polític |
| Membre de | |
Premis | |
Carrera
Va estudiar dret i va entrar a l'Escola Diplomàtica convertint-se en diplomàtic. Va ser destinat a Alemanya com a agregat comercial el 1950. En els següents anys va ocupar diversos càrrecs públics com el de cap del Sindicat Nacional de Fruits i Productes agrícoles, vicecrecretari d'Ordenació Econòmic Sindical Nacional i procurador en Corts.[1] El 1962, va ser nomenat Director Executiu del Banc Mundial, càrrec que va exercir durant sis anys. De retorn a Espanya, va ser president de Tecniberia (Associació Espanyola d'empreses d'Enginyeria, Consultoria i Serveis Tecnològics) fins al seu nomenament com a ambaixador al Japó el 1972. Va ser conseller del Banc d'Espanya.
Va saltar a la política d'alt nivell el 1974 com a ministre de Planificació del Desenvolupament amb Carlos Arias Navarro, després de l'atemptat terrorista contra el president del Govern Carrero Blanco. Després de la defunció de Franco va tornar a l'empresa privada i va dedicar la seva fortuna personal a preservar la memòria del general. Per a això va crear la Fundació Nacional Francisco Franco, la presidència de la qual va cedir a Carmen Franco Polo, i de la qual ha estat vicepresident executiu fins a la seva mort.
Distincions
- Gran Creu de Carles III
- Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi
- Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil
- Gran Oficial de l'Orde del Mèrit de la República Italiana
- Gran Oficial de l'Orde del Sol Naixent del Japó
- Comanador de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Gran Oficial de l'Orde de l'Infant Don Henrique de Portugal
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
