militar espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Joaquín Ríos y Capapé (Figueres, Alt Empordà, 2 de juliol de 1898 - Madrid, 20 de juny de 1963) va ser un militar català que va intervenir de forma destacada en la Guerra del Rif i posteriorment en la Guerra Civil Espanyola. Durant la Dictadura franquista va ser capità general de València.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 juliol 1898 Figueres (Alt Empordà) |
Mort | 20 juny 1963 (64 anys) Madrid |
Capità general de la III Regió Militar | |
19 desembre 1953 – 26 gener 1962 ← Gustavo Urrutia González – Santiago Mateo Marcos → | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Activitat | 1912-1963 |
Carrera militar | |
Lleialtat | República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
Branca militar | Exèrcit de Terra |
Rang militar | Tinent General |
Unitat militar | Forces Regulars Indígenes de Melilla |
Premis |
En 1912 va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, començant la seva carrera en l'Exèrcit. Va participar en la Guerra del Marroc i va formar part del grup de militars «africanistes». El juliol del 1936 es trobava destinat en el Protectorat del Marroc, amb el rang de comandant i al comandament del III Tabor d'Alhucemas pertanyent al Grup de Regulars Indígenes «Alhucemas» n. 5.[1]
Implicat en la conspiració militar, i seguint les ordres del coronel Juan Bautista Sánchez González,[1] el 16 de juliol va sortir sense autorització del seu aquarterament a Villa Jordana —prop del Penyal de Vélez de la Gomera— al capdavant de la seva unitat.[2] Aquella va ser la primera unidad que es va revoltar,[3] fins i tot abans de la revolta militar. Ríos Capapé es va dirigir a Villa Sanjurjo,[4] població que aconseguí capturar, i l'endemà va marxar a Melilla, incorporant-se a la guarnició de Melilla que ja s'havia revoltat contra la República. Després de l'esclat de la Guerra Civil, es va traslladar a la Península ibèrica i va participar en diverses operacions militars, prenent part en l'avanç franquista cap a Madrid, a la fi de 1936. En substitució del tinent coronel Delgado Serrano,[5] que havia estat greument ferit, Ríos Capapé va quedar al comandament del sector de la Ciutat Universitària de Madrid controlat per les forces franquistes. A partir de la primavera de 1937 va passar a manar la 18a Divisió de l'Exèrcit del Centre,[6] que agrupava a part de les tropes que assetjaven Madrid. Per llavors ja ostentava el rang de coronel.[6] Va ser el primer dels oficials franquistes que va entrar a Madrid pel pont de la Princesa a Usera en 1939, i això mai l'hi va perdonar Franco. Pocs mesos després del final de la contesa, a l'agost de 1939 va ser nomenat comandant de la 91a Divisió.[7]
Durant la Dictadura franquista va ascendir al rang de general de divisió, en 1943,[8] i posteriorment al rang de tinent general. Va ocupar diversos càrrecs, com a Capità general de la IX Regió Militar, Capità general de la VII Regió Militar, Capità general de la III Regió Militar i director de l'Escola Superior de l'Exèrcit.[9] Mentre era Capità general de València, el dictador Francisco Franco va ordenar Ríos Capapé que anés a Catalunya per dissuadir al tinent general Juan Bautista Sánchez González, capità general de Catalunya, perquè posés fi als seus contactes amb els sectors partidaris de restaurar la monarquia.[10][n. 1] Segons Mariano Aguilar Olivencia, Ríos Capapé pertanyia al grup d'oficials de les Forces armades que en realitat buscaven la «creixença» personal en l'exercici del seu càrrec.[12] En les memòries del general Latorre Roca s'afirma: “No és cap moralista –escriu Latorre– ja que a Madrid posseeix un bar al principi de la Gran Via, en què la ginebra, whisky i altres begudes de preu les introdueix des de Tànger a Espanya personalment en els seus molts viatges o endossa caixes als aviadors...”. I en aquest bar, que freqüentava la “bona societat madrilenya”, la seva dona proporcionava vals de gasolina d'estraperlo. De la seva estada a Tànger diu que “fa gala de tracte de favor entre l'element femení senar sant, juga grans quantitats en el cercle hebreu i també al pòquer amb la senyora de Orgáz [cap de l'Alt Estat Major]a Tetuan, té consells d'administració i ni tan sols és rumbós amb els diners aliens” Falleció en Madrid en 1963.[9]
Durant la Dictadura franquista el seu fill Joaquín va ser nomenat Delegat d'informació i turisme a València.[13]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.