Joaquim Triadú i Vila-Abadal
From Wikipedia, the free encyclopedia
Joaquim Triadú i Vila-Abadal (Barcelona, 1959)[1] és un advocat i polític català, que va ser secretari general del Departament de Cultura de la Generalitat, secretari general de la Presidència i conseller de Presidència en els governs de Jordi Pujol.[2] Fill del pedagog Joan Triadú i net de Lluís Vila i d'Abadal[3] va deixar la política el 2001 per tornar al sector privat.[4][5]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1959 (64/65 anys)
Barcelona |
Conseller de la Presidència | |
febrer 2000 – maig 2001 ← Xavier Trias i Vidal de Llobatera | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona - llicenciatura IESE Business School |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | jurista, advocat, polític |
Ocupador | IESE Business School |
Partit | Convergència Democràtica de Catalunya (–2001) |
Família | |
Pares | Joan Triadú i Font i Pilar Vila-Abadal |
Germans | Teresa Triadú i Vila-Abadal |
És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, diplomat en Dret Civil Català i PADE per l'IESE i és professor associat de l'IESE.[2] És vicepresident del Centre Sector Públic-Sector Privat de l'IESE, president de la Fundació Institució Cultural del CIC, membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona i patró de la Fundació Futbol Club Barcelona, i és soci i responsable del Departament de Dret Públic de PricewaterhouseCoopers a Espanya[2] des del 2011.[4] Ha estat soci en l'àrea de dret públic al bufet Garrigues & Andersen, actualment conegut com a Garrigues.[3]