Joaquim Veà i Baró
Científic primatòleg català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joaquim Veà i Baró (barri de Sant Andreu del Palomar, Barcelona, 11 d'octubre de 1958 - Barcelona, 23 de febrer de 2016), va ser un científic primatòleg català.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | Joaquim Josep Veà i Baró 11 octubre 1958 Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) |
Mort | 23 febrer 2016 (57 anys) Barcelona |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
Sepultura | Cementiri Municipal de Sant Sebastià, Sitges, Barcelona. Nínxol 587 41° 14′ 11.7″ N, 1° 49′ 03.2″ E |
Dades personals | |
Altres noms | Ricard Baró, pseudònim com a fotògraf |
Formació professional | Doctor en psicologia (1986) |
Formació | Universitat de Barcelona |
Tesi acadèmica | Modelos funcionales en la conducta animal: Simulación de un sistema motivacional (castellà) (1986) |
Director de tesi | Jaume Arnau i Gras |
Es coneix per | Estudis sobre la conducta del simis |
Activitat | |
Ocupació | Primatòleg |
Activitat | 1981 -2016 |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Influències | |
Família | |
Cònjuge | Rosa María López |
Fills | Nausica Veà |
Germans | Andreu Veà i Baró |
Parents | Andreu Veà (germà) Joaquim Veà i Bosch (pare) |
Tanca
Havia estat deixeble de Jordi Sabater i Pi, va ser professor de psicobiologia de la Universitat de Barcelona i director del Centre Especial de Recerca de Primats de la mateixa universitat. La seva recerca a la selva del Zaire i de Veracruz es va centrar en les relacions entre el medi ambient i el comportament dels primats no humans en la naturalesa, i els canvis produïts en aquestes relacions a causa de l'activitat humana.
Va morir a Barcelona el 23 de febrer de 2016, dos anys després que se li detectés un càncer.[1]