Jordi Julià i Garriga
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jordi Julià i Garriga (Sant Celoni, Vallès Oriental 1972)[1] és un poeta català. Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB, on exerceix de professor des de 1995.
Jordi Julià (dreta), rebent el Premi València de la Institució Alfons el Magnànim. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1972 (51/52 anys)
Sant Celoni (Vallès Oriental) |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor |
Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
Premis |
A banda de publicar estudis i articles especialitzats en literatura i crítica literària, és autor, entre altres, dels assaigs Un segle de lectura (2002) i Modernitat del món fungible (2006), així com dels poemaris Els grills que no he matat (1998), amb el que es va endur el Premi de poesia Màrius Torres, Murs de contenció (2004) i Hiverns suaus (2005). En l'actualitat és membre dels projectes d'investigació Poesia catalana i espanyola (1975-2005) i Entre l'art, la literatura i la política: edició de l'obra castellana d'Eugeni d'Ors.[2] Té el premi Dámaso Alonso d'investigació filològica de Santiago de Compostel·la 2002, per La perspectiva contemporánea i el premi Internacional de Ensayo Siglo XXI de Mèxic 2003, per La mirada de Paris.