Josèp Condò Sambeat
escriptor i sacerdot aranès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josèp Condò Sambeat (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867- Bossòst, 1919) fou un sacerdot, poeta i estudiós[1] occità que escrigué gran part de les seves obres en occità aranès[2] i, en menor mesura, en català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 març 1867 Montcorbau (Espanya) |
Mort | 5 agost 1919 (52 anys) Bossòst (Espanya) |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, ecònom, ecònom, rector, rector, poeta, sacerdot catòlic, rector |
Membre de | |
Gènere | Poesia, teatre i novel·la |
Llengua | occità |
Després d'estudiar al Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell[1] fou ordenat capellà el 1891, i destinat a diferents parròquies de l'Alt Urgell i a Aragó, fins que el 1910 fou destinat a Salardú (Naut Aran).
El 1897 va obtenir un accèssit als Jocs Florals de Lleida per Lo funeral de la pàtria.[3] Col·laborà a la revista gascona Era Bouts dera Mountanho[4] i hi escriví els poemes Era val d'Aran, premi als Jocs Florals del 1912, Veu det campanau, Era poma trigada i un Vocabulari aranès (1915).
Estudiós de la dialectologia, va col·laborar amb treballs de Joan Coromines.[5] També va facilitar informació a Mn. Griera per elaborar el Diccionari dels dialectes catalans de l'IEC, que finalment ho publicà a nom seu al llibre Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (1947).[6] També va participar en l'elaboració del Butlletí de dialectologia catalana aportant diverses comunicacions sobre el parlar de la Vall d'Aran.[7]