historiador espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
José Amador de los Ríos y Serrano (Baena, 30 d'abril de 1818 - Sevilla, 17 de febrer de 1878), fou historiador de l'art, crític literari i arqueòleg espanyol.
José Amador de los Ríos a La Ilustración Española y Americana de 1878 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Manuel José María Amador de los Ríos y Serrano 30 abril 1818 Baena (Província de Còrdova) |
Mort | 17 febrer 1878 (59 anys) Sevilla (Espanya) |
Director de Museu Arqueològic Nacional d'Espanya | |
febrer 1868 – setembre 1868 | |
Dades personals | |
Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando |
Es coneix per | Participà en la devolució del tresor visigot de Guarrazar |
Activitat | |
Camp de treball | Història, literatura, crítica literària, pintura i arqueologia |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Historiador, crític de l'art i arqueòleg |
Ocupador | Universitat Central |
Partit | Unió Liberal |
Membre de | |
Moviment | Romanticisme |
Família | |
Fills | Rodrigo Amador de los Ríos y Villalta, Ramiro Amador de los Ríos |
Germans | Demetrio de los Ríos |
Fill de María del Carmen Serrano i de l'escultor de Baena José de los Ríos. Va estudiar a Còrdova, Humanitats i Filosofia en el Col·legi de l'Assumpció i al Seminari Conciliar de Sant Pelagi.
El 1832 el pare es col·loca com a escultor dels «Reales Sitios» i la família es trasllada a Madrid. Prossegueix els seus estudis en el Col·legi Imperial de Sant Isidre i es matricula a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando per aprendre pintura amb Federico de Madrazo i amb Alberto Lista on a les classes sobre teatre del curs de 1836-37 va concebre la idea d'elaborar una Historia de la Literatura Española que va publicar el 1841-42 traduint i ampliant la part espanyola de la Histoire de la Littérature du Midi (París 1813) del suís Simonde de Sismondi.
En morir Ferran VII d'Espanya el 1833, el seu pare, un home inquiet que va emprendre i va acabar la carrera d'Ajudant de Camins als quaranta-set anys, va haver de traslladar-se novament en 1837 a Sevilla.
A Sevilla, José Amador va explorar els fons de la Biblioteca Colombina investigant tota mena de còdexs històrics i literaris. Així mateix va participar en tertúlies i va publicar una Colección de poesías escogidas i gràcies a Manuel María del Mármol, el seu mestre i mentor sevillà, va ser nomenat acadèmic honorari de la Reial Acadèmia Sevillana de Bones Lletres el 1839. Aquest mateix any havia publicat el seu primer llibre, Colección de poesías escogidas, amb Juan José Bueno.
El 1842 és anomenat soci de la «Sociedad de Amigos del País» de Baena i la «Real Sociedad Patriótica de Córdoba y su reino» l'ho acull com a soci el 1844. Aquest any publica Sevilla pintoresca, que recull els monuments més importants de la ciutat, i estrena Empeños de amor y honra, una comèdia. El 1845 publica Toledo pintoresca i com Oficial Primer de la Direcció del Pla d'Estudis, impulsa la creació d'instituts de segon ensenyament per totes les províncies espanyoles.
José Amador comença la seva carrera docent el 1848, any en què va aconseguir la Càtedra de Literatura de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Madrid, on va tenir per deixebles Antonio Cánovas del Castillo, Emilio Castelar, José Canalejas, Leopoldo Alas o Marcelino Menéndez Pelayo.
Membre de la Unió Liberal, va participar en la política activa: va ser diputat a Corts per Almeria el 1863, —-per majoria absoluta de 243 vots de 361 emesos, dins del partit de la Unió Liberal— encara que va exercir menys d'un any.
L'any 1868 va ser escollit director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, encara que va dimitir després de "La Gloriosa" en ésser destituït el 4 de desembre com a rector de la Universitat; el seu fill Rodrigo ocuparia després aquest lloc. Aprofita per començar la seva Historia social, política y religiosa de los judíos en España y Portugal, que sortiria publicada el 1875-76 en tres volums.
Participa com a soci fundador en la Sociedad Geográfica de Madrid l'any 1876, però la seva salut està molt malmesa i el metge l'ordena abandonar el seu treball desenfrenat; abandona doncs Madrid i marxa successivament a Còrdova, Màlaga i Sevilla. Mor el matí del 17 de febrer de 1878, i és enterrat a la capella de la Universitat sevillana.
La seva intervenció va ser decisiva en 1859 per retornar el tresor visigot de Guarrazar (Toledo), venut a França sense permís de l'Estat espanyol. A més va ordenar practicar excavacions en el lloc de la troballa i allí es va descobrir la inscripció funerària en la qual, amb Aureliano Fernández-Guerra, va identificar uns versos d'Eugeni de Toledo. Amb aquestes experiències va redactar El arte latino-bizantino en España y las coronas visigodas de Guarrazar: Ensayo histórico crítico (Madrid 1861), en part com a resposta a la Description du Trésor de Guarrazar publicada un any abans per Ferdinand de Lasteyrie en la qual aquest defensava que la tècnica del cloisonné era estranya a la Península. A més, va identificar amb Pedro de Madrazo y Kuntz el nom del monarca visigot Suintila en una de les corones.
Va col·laborar amb J. A. de la Rada i Delgado en una Història de la Vila i Cort de Madrid. Allí va reivindicar de pas la creació d'un Museu Nacional d'Antiguitats, ja que els gabinets de la Biblioteca Nacional i de la Reial Acadèmia de la Història ja no eren suficients; Emil Hübner, que estava a Espanya recollint inscripcions epigràfiques llatines, va donar suport al projecte i el Museu Arqueològic Nacional va ser creat per fi en 1867; un any després José Amador en va ser designat director, encara que va haver de dimitir a causa de la revolució de 1868.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Pere Felip Monlau i Roca |
Director del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (febrer-setembre) 1868 |
Succeït per: Ventura Ruiz Aguilera |
Precedit per: Fèlix Torres i Amat de Palou |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 16 1848 - 1878 |
Succeït per: Jacobo Zóbel de Sangróniz |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.