José Gervasio Artigas
From Wikipedia, the free encyclopedia
José Gervasio Artigas (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 19 de juny de 1764 - † Paraguai, 23 de setembre de 1850) va ser un militar, estadista i màxim pròcer uruguaià.[1][2][3] Va rebre els títols de "Cap dels Orientals" i de "Protector dels Pobles Lliures". Va ser un dels més importants estadistes de la Revolució del Riu de la Plata, motiu pel quale és honrat també a l'Argentina per la seva contribució a la independència i l'organització federal del país.[4][5][6]
Artigas en la Ciudadela, per Juan Manuel Blanes, 1884. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 juny 1764 Montevideo (virregnat del Perú) |
Mort | 23 setembre 1850 (86 anys) Paraguai |
Activitat | |
Ocupació | polític, militar, oficial |
Carrera militar | |
Lleialtat | Províncies Unides del Riu de la Plata |
Rang militar | general |
Conflicte | Guerres d'independència hispanoamericanes, batalla de Carumbé, batalla d'Arapey, batalla de Las Piedras, Invasions britàniques del Riu de la Plata, Invasió Portuguesa de 1811, Invasió Portuguesa de 1816 i Guerres civils argentines |
Família | |
Cònjuge | Rafaela Villagrán (1805–1810) Melchora Cuenca (1815–) |
Parella | Isabel Sánchez Velásquez Clara Gómez Alonso |
Mare | Francisca Antonia Arnal |
Germans | Manuel Francisco Artigas (en) |
Va tenir una actuació destacada en les lluites independentistes i en el predomini de les idees republicanes i democràtiques sobre les monàrquiques. Va lluitar successivament contra l'Imperi Espanyol, els unitaris instal·lats a la ciutat de Buenos Aires i Montevideo i el Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve. Va conduir els actuals territoris de l'Uruguai, Santa Fe, Entre Ríos, Corrientes i Misiones cap a la independència respecte a Espanya.
De manera directa, les seves lluites es van orientar a la conformació de les Províncies Unides del Riu de la Plata organitzades estrictament sobre els principis del federalisme i la república, defensant la integració del que avui és l'Uruguai com a Província Oriental, amb referència al fet que el territori s'ubica a la banda oriental del Riu Uruguai. Aquesta és la raó per la qual els uruguaians es denominen a si mateixos, habitualment, amb el gentilici d'«orientals».
La seva fèrria defensa de l'autonomia federal de les províncies va contribuir de manera indirecta a la constitució de la República Oriental de l'Uruguai com a estat independent el 1828, quan ell es trobava ja en el seu llarg exili al Paraguai, país on va morir.