José Ely de Miranda - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for José Ely de Miranda.

José Ely de Miranda

De Viquipèdia

Infotaula de personaZito

Zito al 50è aniversari de Brasil campió del Món el 1958
Biografia
NaixementJosé Ely de Miranda
8 d'agost de 1932
Roseira, São Paulo, Brasil
Mort14 de juny de 2015(2015-06-14) (als 82 anys)
Santos, Brasil
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1,79 m.
Activitat
OcupacióFutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1948 Modifica el valor a Wikidata –  1967 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs juvenils
Anys Equip
1948-1950 Roseira
Clubs professionals
Anys Equip
1950-1952 Taubaté
1952-1967 Santos 727 (57)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1955-1964 Brasil Brasil 52 (3)
Participà en
juliol 1966Mundial de Futbol 1966
1962Mundial de Futbol 1962
juny 1958Mundial de Futbol 1958 Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 63867 UEFA: 100488 Modifica el valor a Wikidata

José Ely de Miranda, més conegut com a Zito, (Roseira, São Paulo, 8 d'agost de 1932 - Santos, 14 de juny de 2015) fou un futbolista brasiler de les dècades de 1950 i 1960.

Trajectòria

La major part de la seva carrera la passà al Santos, club on ingressà el 1952, després de formar-se al club de la seva ciutat natal, Roseira FC, i passar dos anys al Taubaté.[1] Debutà amb el Santos el 29 de juny de 1952 amb victòria 3-1 enfront del Madureira.[2]

Amb el Santos jugà regularment durant 15 anys, disputant 733 partits i marcant 57 gols. Fou capità de l'equip i jugà al costat d'homes com Pelé o Pepe.[3]

Zito (dempeus, tercer per l'esquerra) a la final del Mundial 1958.
Zito (dempeus, tercer per l'esquerra) a la final del Mundial 1958.

Era nomenat el Gerente, perquè ajudava a l'entrenador Lula.[4] Com no podia disputar la final de la Copa Intercontinental de 1963 per una lesió, actuà com a assistent de l'entrenador durant els dos partits.[4]

El darrer partit de Zito fou el 7 de novembre de 1967, en una victòria per 5-0 davant el Ferroviário i el Fortaleza a l'Estadi Presidente Vargas.[2]

Fou 52 cops internacional amb el Brasil on formà un centre del camp al costat de Didi. Disputà els Mundials de 1958, 1962 i 1966, essent campió el 1958 i 1962.[5][6] L'any 1962 fou escollit en l'onze ideal del Mundial.[3]

Un cop retirat fou vicepresident del Santos entre 1978 i 1982. També fou director de futbol i coordinador del futbol base, on descobrí futbolistes com Robinho i Diego.[7] També descobrí Neymar als 11 anys, l'any 2003.[3]

Palmarès

Nacional

Santos

International

Brasil

Referències

  1. «De Roseira para o mundo: veja fotos de Zito antes e depois dos gramados» (en portuguès). A Tribuna, 15-06-2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  2. 2,0 2,1 «A história do maior capitão do Santos FC» (en portuguès). Santos' official website, 15-06-2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Zito: Two-time Brazilian World Cup-winning midfielder dies at 82». BBC Sport, 15-06-2015 [Consulta: 15 juny 2015].
  4. 4,0 4,1 «'Gerente', Zito deu broncas em Pelé e ria com apelido de 'chulé'» (en portuguès). NE10, 15-06-2015. [Consulta: 15 juny 2015].
  5. «Após 50 anos, Zito derruba lenda sobre jogadores e Feola» (en portuguès). Folha de S. Paulo, 29-06-2008. [Consulta: 15 juny 2015].
  6. «Brazil flying high with 'Little Bird' Garrincha». FIFA. [Consulta: 15 juny 2015].
  7. «Além de história e títulos, Zito moldou quatro gerações de ídolos do Santos» (en portuguès). Terra, 15-06-2015. [Consulta: 15 juny 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Ely de Miranda
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
José Ely de Miranda
Listen to this article