José Miguel Beñaran Ordeñana
From Wikipedia, the free encyclopedia
José Miguel Beñarán Ordeñana (Arrigorriaga, Biscaia, 7 de març de 1949 - Anglet, 21 de desembre de 1978), més conegut pel seu àlies Argala (prim en basc), fou un membre de l'organització Euskadi Ta Askatasuna (ETA) i un dels ideòlegs marxista-leninistes més importants de l'organització durant el franquisme i la transició espanyola. Va morir assassinat el 21 de desembre de 1978 per una bomba col·locada sota el seu cotxe a Anglet (Lapurdi) en resposta a l'assassinat de Carrero Blanco i que va ser reivindicat per l'organització terrorista d'extrema dreta organitzada i finançada pels serveis secrets espanyols Batallón Vasco Español.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 març 1949 Arrigorriaga (Biscaia) |
Mort | 21 desembre 1978 (29 anys) Anglet (França) |
Causa de mort | Assassinat premeditat |
Dades personals | |
Altres noms | Argala |
Ideologia política | Marxisme-leninisme, socialisme i nacionalisme basc |
Es coneix per | Cap del comando responsable de l'assassinat de Carrero Blanco |
Activitat | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Euskadi Ta Askatasuna |
Comandant de (OBSOLET) | Comando Txikia |
Conflicte | Organització terrorista |
Fou un dels dissenyadors de la línia estratègica d'ETA a la dècada de 1970 i del model organitzatiu de l'esquerra abertzale,[3] i va estar implicat, junt a altres membres d'ETA,[4] en l'anomenada «Operació Ogre» en la qual es va assassinar l'almirall Luis Carrero Blanco —que acabava de ser nomenat per Franco President del Govern— a més de dos col·laboradors, el seu conductor i escorta.[1][5] La seva mort va causar gran commoció en la societat basca.[3]