empresari català From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Batlló i Casanovas (Barcelona, 29 d'abril de 1855 - Barcelona, 10 de març de 1934)[1] va ser un home de negocis del sector tèxtil català de començaments del segle xx. El 1904 va encarregar a Antoni Gaudí la reforma integral d'un edifici que havia adquirit al passeig de Gràcia de Barcelona, convertint-la en la popular Casa Batlló, una de les obres més singulars de l'arquitecte modernista.[2]
Josep Batlló i la seva família fotografiats per Antoni Napoleon | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 abril 1855 Barcelona |
Mort | 10 març 1934 (78 anys) Barcelona |
Es coneix per | Propietari de la Casa Batlló de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí |
Activitat | |
Ocupació | Empresari tèxtil |
Família | |
Cònjuge | Amàlia Godó Belaunzarán |
Fills | Josep Batlló i Godó |
Era fill de Feliu Batlló i Massanella,[3] de Barcelona, i de Josepa Casanovas i Duran, de Barcelona. Tenia dos germans:[4] Tomàs[5] i Aleix Batlló i Casanovas.[6]
Es va casar el 14 de maig de 1884 amb Amàlia Godó i Belaunzaran, filla de Bartomeu Godó i Pié, polític del Partit Liberal i empresari[7] fundador de Godó Germans i Cía, dedicada als filats de jute (vegeu El Cànem).
La celebració del casament dels dos joves de la burgesia catalana de finals del segle xix va començar amb el comiat de solter del nuvi al Restaurante de Francia de la plaça Reial, 12, fundat per Mrs. Justin, un fet que va ser recollit per la premsa.[8] Va estar molt relacionat amb La Vanguardia, a causa de la seva relació familiar com a cosí de Ramon Godó i Lallana, primer comte de Godó.[9]
Va morir a Barcelona el 10 de març de 1934.[10]
El 17 de juliol de 1901, Josep Batlló es va associar amb Josep Maria Llaudet i Bou en una societat en comandita, amb un capital inicial de 325.000 pessetes,[11] Josep Maria Llaudet era avi d'Enric Llaudet i Ponsa, president del Barça (1961-1968) i continuador del negoci familiar. Junt a la nova fàbrica de filats i teixits de cotó a Sant Joan de les Abadesses es va construir la tradicional colònia tèxtil, anomenada «El Pagès». El 1913, l'empresa obrí una filatura moguda per vapor al barri de Sants de Barcelona i va treure bon profit dels anys de guerra europea, tan bons per als cotoners.[12]
La parella va tenir cinc fills:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.