Josep Bertran i Musitu
polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català. Junt amb Francesc Cambó fou fundador i dirigent de la Lliga Regionalista; ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII i un dels espies del bàndol franquista al sud de França durant la Guerra Civil.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) José Bertran y Musitu 1875 Montpeller (França) |
Mort | 11 març 1957 (81/82 anys) Barcelona |
Sepultura | Cementiri de Sant Gervasi |
Ministre de Gràcia i Justícia | |
8 març 1922 – 1r abril 1922 ← José Francos Rodríguez – Mariano Ordóñez García → | |
Diputat a Corts | |
18 setembre 1905 – 15 setembre 1923 ← Pau Barbé i Huguet Circumscripció electoral: Districte electoral de Vilanova i la Geltrú | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, advocat |
Partit | Lliga Regionalista Solidaritat Catalana |
Família | |
Fills | Felip Bertran i Güell |
Pare | Felip Bertran i d'Amat |
Parents | Domènec Sert i Badia (cunyat) |
Fill del jurisconsult i historiador Felip Bertran i d'Amat (Barcelona, 1835-1911) i d'Elisa Musitu i Garcia-Navarro (Barcelona, 1843-1891),[1] que provenia d'una família d'origen basc. Tot i això, els avis per part materna eren Ramon Musitu Worster, natural de Cartagena i l’avia que pertanyia a la noblesa austríaca (barons de Worster). En Josep Bertran tenia tres germans i cinc germanes. El germà gran, Ramon, morí de malaltia greu. Els dos germans petits, moriren per la grip del 1918. La família romangué a Montpeller per operar en Ramon, durant aquella estança va néixer en Josep que esdevingué l'hereu. La família tenia la casa pairal al Putxet, on s'establí a la segona meitat del XIX fugint de la pesta. Considerada la torre més important de tot Sant Gervasi de Cassoles fou requisada pel POUM durant la Guerra Civil.[2]
Va estar casat amb Maria Cristina Güell i López.[3][4] Antic carlista, després de militar a la Unió Regionalista serà un dels fundadors de la Lliga Regionalista, formació política amb la qual participarà en les eleccions celebrades entre 1905 i 1923 obtenint en totes elles acta de diputat per la circumscripció de Barcelona. Cap del sometent de Barcelona el 1919. Fou un dels organitzadors del pistolerisme dels Sindicats Lliures, promogut per la patronal catalana, que va patir Barcelona en els anys previs a la dictadura del general Primo de Rivera. Va ser Ministre de Gràcia i Justícia entre el 8 de març i l'1 d'abril de 1922 en un gabinet presidit per José Sánchez Guerra.[5] En produir-se l'aixecament militar contra la II República, es va alinear amb els sollevats organitzant el 1936, des de Biarritz, el servei d'espionatge del bàndol nacional a Catalunya que, des de desembre de 1936 a febrer de 1938, es va denominar Servicio de Información de la Frontera del Nordeste de España (SIFNE)[6] i més tard, en unificar-se amb el Servicio de Información Nacional (SIN), per a tot el bàndol sollevat, es va denominar Servicio de Información y Policía Militar (SIPM).