Josep Carner i Puig-Oriol
poeta, periodista, autor de teatre i traductor català (1884-1970) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Carner i Puig-Oriol[1][2] (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme. A més de signar les obres amb el seu nom, va utilitzar nombrosos pseudònims, fins a quaranta-nou, especialment en articles i textos per a publicacions i com a traductor; els més destacats serien: Bellafila, Calíban, Joan d'Albaflor, Joan Sitjar, Virgilius, Plautus, Two, Pere de Maldar.[3][4]
Aquest article tracta sobre Josep Carner, "el príncep dels poetes catalans". Per a l'escriptor i polític de la mateixa època, vegeu: Josep Carner i Ribalta |
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
(1970) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 febrer 1884 Barcelona |
Mort | 4 juny 1970 (86 anys) Brussel·les (Bèlgica) |
Sepultura | cementiri de Montjuïc, via Santa Eulàlia 3, tomba menor A número 363 41° 21′ 20″ N, 2° 09′ 32″ E |
President del PEN català | |
1959 – 1965 ← Carles Riba i Bracons – Jordi Rubió i Balaguer → | |
Dades personals | |
Activitat | |
Ocupació | lingüista, diplomàtic, dramaturg, periodista, traductor, poeta, escriptor, professor d'universitat |
Ocupador | Col·legi d'Europa |
Membre de | |
Gènere | Poesia i teatre |
Moviment | Noucentisme i postsimbolisme |
Nom de ploma | Pere de Maldar Joan d'Albaflor Calíban Bellafila Joan Sitjar |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Émilie Noulet |
Pare | Sebastià Carner i Tort |
Premis | |
Tanca