From Wikipedia, the free encyclopedia
Joseph Bové o Osip Ivanovich Bove (rus: Осип Иванович Бове), també conegut durant la seva vida com Joseph Jean-Baptiste Charles de Beauvais (4 Novembre [C.J. 24 Octubre] de 1784 — 28 Juny [C.J. 16 Juny] de 1834 ),[1] va ser un arquitecte neoclàssic italo-rus que va supervisar la reconstrucció de Moscou després de l'incendi de 1812.[2][3]
Nom original | (ru) Осип Иванович Бове (it) Giuseppe Bove |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 24 octubre 1784 (Julià) Sant Petersburg (Rússia) |
Mort | 16 juny 1834 (Julià) (49 anys) Moscou (Rússia) |
Sepultura | Cementiri de Donskoi |
Formació | exploration de la structure du Kremlin (fr) (1802–1807) |
Activitat | |
Camp de treball | Arquitectura |
Lloc de treball | Moscou |
Ocupació | arquitecte |
Moviment | Neoclassicisme i estil Imperi |
Obra | |
Obres destacables
|
Bové va néixer a Sant Petersburg Ekaterina Knappe, filla de l'artista alemany Karl Friedrich Knappe, i del pintor napolità Vincenzo Giovanni, que s'havia traslladat de Nàpols a Sant Petersburg el 1782 arran de l'ambaixador napolità Antonino Maresca, duc de Serracapriola[4] per treballar al Museu de l'Ermitage. El nom de Josep donat en el bateig es va canviar més tard a la manera russa per Osip Ivanovich. Poc després del naixement d'Osip, la família es va traslladar a Moscou. Va tenir dos germans petits, Michaele i Alessandro, que també es van formar en arquitectura i més tard es van convertir en els seus associats. Poc després del naixement de Josep, la família es va traslladar a Moscou. Del 1802 al 1807 va estudiar arquitectura. A partir de 1807 va treballar com a ajudant de Matvei Kazakov i Carlo Rossi a Moscou i Tver.
Com a empleat a temps complet de l'Expedició, va participar en diverses feines de manteniment del Kremlin. L'any 1813, després de l'incendi de Moscou (1812) que va arrasar la major part de la ciutat. L'any 1814 va ser nomenat per dirigir el "Departament de Façanes",[5] encarregat d'aprovar els projectes de les noves façanes i de vetllar pel compliment de la ubicació dels edificis segons el nou pla director viari. Amb l'aprovació del pla general el 1817, Bove va renovar l'aspecte de l'antiga capital, aconseguint encarnar l'ideal d'una ciutat-monument a la glòria de la grandesa de l'Imperi rus.[6][7]
El pla, però, no es va finalitzar fins al 1817. Els constructors privats eren tan nombrosos que Bové i la ciutat no els van poder controlar. L'emperador Alexandre, que visitava Moscou, es va enfurir de veure edificis pintats de tota mena de colors, especialment vermell intens i verd fosc, i va emetre un decret que limitava la paleta de la ciutat a colors modestos i pàl·lids. El 1816 Bove va rebre oficialment el títol d'arquitecte de l'Acadèmia d'Art de Petersburg i es va casar amb la princesa vídua Avdotya Semyonovna Trubeckoj, nee Guryeva (1786–1871). El 1824 i el 1825, va participar en la reconstrucció del Manege de Moscou.[8] Va dissenyar nombroses mansions privades a Moscou, però la seva obra més famosa continua sent el Teatre Bolxoi [9][10][11]
Mentre la família Giliardi reconstruïa edificis públics importants com la Universitat Estatal de Moscou, Bové es va encarregar de dissenyar i reconstruir les noves places centrals de Moscou i la Plaça Roja. El seu projecte més conegut, la plaça del Teatre, es va completar el 1825, però tant el Teatre Bolxoi com el Teatre Maly van ser reconstruïts posteriorment, i la plaça va perdre la seva simetria neoclàssica.
Bové va morir a Moscou el 1834, als 49 anys, i va ser enterrat al monestir de Donskoy.[12]
De fet, la majoria dels seus edificis van ser enderrocats per accidents o promotors immobiliaris:
Entre els edificis existents hi ha:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.