Josu Urrutikoetxea Bengoetxea, conegut com a Josu Ternera,[1] (Ugao, 24 de desembre de 1950) és un polític basc, militant històric de l'organització independentista Euskadi Ta Askatasuna (ETA).[2][3][4]

Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Plantilla:Infotaula personaJosu Urrutikoetxea Bengoetxea
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(eu) Joseba Andoni Urrutikoetxea Bengoetxea Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Antonio Urruticoechea Bengoechea Modifica el valor a Wikidata
24 desembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Ugao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Basc
8 juny 2001 – 22 febrer 2005

Circumscripció electoral: Biscaia
Diputat al Parlament Basc
25 novembre 1998 – 8 juny 2001

Circumscripció electoral: Biscaia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJosu Ternera Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, dietista, militant d'ETA Modifica el valor a Wikidata
PartitEuskal Herritarrok Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
LleialtatEuskadi Ta Askatasuna Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Biografia

S'estrenà en la militància als 17 anys a ETA politicomilitar, fins que l'any 1971 s'incorporà al front militar de l'organització armada i passà a la clandestinitat. L'any 1980 passà a formar part de l'executiva de l'organització. El 1990 va ser empresonat a l'Estat francès per a deu anys de condemna, després de ser detingut a Baiona el 1989,[4] fins al 4 de maig de 1996 que va ser extradit a l'Estat espanyol. En les eleccions al Parlament Basc de 1998, Ternera elegit diputat pel partit Euskal Herritarrok[4] fins que va ser declarat en crida i cerca el 2002. Des de llavors, Josu Ternera tornà a viure en la clandestinitat com a número u d'ETA, fins a la dissolució de l'organització l'any 2018, moment en què posà veu al vídeo del comunicat que anuncià la dissolució d'ETA.[4] L'1 de desembre de 2010 havia estat condemnat conjuntament amb el seu fill Egoitz i la seua filla Irati.[5]

Va ser detingut el 16 de maig de 2019, en un hospital francès a Salenches. El Tribunal d'Apel·lació de París el deixà sota llibertat provisional el juny de 2019 passant per controls judicials i sense poder eixir del país.[1][6]

Referències

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.