historiador espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan Pablo Fusi Aizpurúa (Sant Sebastià, 1945) és un historiador basc, centrat fonamentalment en la història d'Espanya contemporània i, especialment, sobre el País Basc i els nacionalismes.
Juan Pablo Fusi rebent la distinció Lan Onari el Dia d'Euskadi (2011). (2011) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 setembre 1945 (78 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
Director de la Biblioteca Nacional d'Espanya | |
1986 – 1990 | |
← Hipólito Escolar Sobrino Alicia Girón González → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Complutense de Madrid |
Director de tesi | Raymond Carr |
Activitat | |
Ocupació | Historiador |
Ocupador | Universitat de Múrcia Universitat del País Basc Universitat de Cantàbria Universitat Complutense de Madrid |
Membre de | |
Interessat en | Nacionalisme espanyol, nacionalisme basc, nacionalisme i història contemporània d'Espanya |
Participà en | |
18 agost 2020 | En defensa del regnat de Joan Carles I |
5 novembre 2012 | Amb Catalunya, amb Espanya |
19 juny 2002 | Manifest contra la mort de l'esperit i de la terra |
Obra | |
Estudiant doctoral | Onésimo Díaz, Ángeles Barrio Alonso i Manuel Suárez Cortina |
Premis | |
És Llicenciat en Història per la Universitat Complutense de Madrid i Doctor en Filosofia i Lletres (Història) per la mateixa Universitat.
Així mateix, és Doctor en Filosofia per la Universitat d'Oxford i va rebre el títol de Doctor Honoris causa en Humanitats de la Universitat de Nova York.
Juan Pablo Fusi, actualment Catedràtic d'Història a la Universitat Complutense de Madrid, on ostenta la Càtedra d'Història Contemporània des de 1988, ha dedicat gran part de la seva vida a desenvolupar la seva vocació docent a les principals universitats espanyoles i anglosaxones.
Ha estat professor en la Universitat San Pablo-CEU i Catedràtic a les Universitats de Múrcia, Cantàbria i País Basc.
A més d'haver col·laborat com a professor a les Universitats de Califòrnia, Wisconsin i Oxford, la seva principal labor docent a l'estranger es va desenvolupar després d'haver-se format a Oxford amb el professor Raymond Carr. Entre 1976 i 1980, Fusi va ser Director del Centre d'Estudis Ibèrics de St. Antony’s College d'aquella universitat.
El 20 d'abril 2012 va ser nomenat membre de nombre de Jakiunde, Acadèmia de les Ciències, de les Arts i de les Lletres del País Basc. El 21 de novembre de 2014, va ser escollit acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Història per cobrir la vacant de l'anterior director de la institució, Gonzalo Anes,[1] mort en març de 2014.
Entre la seva extensa activitat cultural cal destacar que va ser Director de la Biblioteca Nacional d'Espanya entre 1986 i 1990, entitat al patronat de la qual pertany en l'actualitat i que ha exercit el càrrec de Director Acadèmic de l'Institut Universitari de Recerca Ortega y Gasset i de la Fundació José Ortega y Gasset entre 2001 i 2006, on encara continua com a membre del patronat i professor emèrit. En 2011 el Govern basc li atorga la distinció Lan Onari en reconeixement a la seva trajectòria professional. És membre del consell editorial d'El Confidencial.[2]
Ha treballat fonamentalment sobre la història d'Espanya contemporània i, especialment, sobre el País Basc. Ha publicat entre altres llibres, ,
Va rebre el Premi Espejo de España el 1976 pel seu llibre España, de la dictadura a la democracia, escrit en col·laboració amb Raymond Carr, i en 2001 va rebre el Premi Montaigne europeu d'assaig.
En 2003 publicà La Patria lejana: el nacionalismo en el siglo XX, un assaig sobre l'evolució i diversitat dels moviments nacionalistes contemporanis no limitat al cas espanyol.
Els seus treballs més recents són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.