pel·lícula de 1953 dirigida per Joseph L. Mankiewicz From Wikipedia, the free encyclopedia
Julius Caesar és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare, i estrenada el 1953.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Joseph L. Mankiewicz |
Protagonistes | Marlon Brando James Mason John Gielgud Louis Calhern Edmond O'Brien Greer Garson Deborah Kerr Ian Wolfe George Macready Alan Napier Edmund Purdom Michael Pate John Hoyt Rhys Williams Douglass Dumbrille John Lupton Lumsden Hare Michael Ansara Richard Hale Tom Powers Morgan Farley Lawrence Dobkin Robert Fuller Ned Glass Booth Colman William Phipps Dayton Lummis Michael Tolan John Alderson Jack Raine Douglass Watson John Doucette Preston Hanson Paul Guilfoyle Ann Tyrrell |
Producció | John Houseman |
Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
Guió | Joseph L. Mankiewicz |
Música | Miklós Rózsa |
Fotografia | Joseph Ruttenberg |
Muntatge | John Dunning |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 4 juny 1953 |
Durada | 120 min |
Idioma original | anglès |
Color | en blanc i negre |
Pressupost | 2.070.000 $ |
Recaptació | 3.920.000 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema històric i drama |
Lloc de la narració | Roma |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Juli Cèsar, ambiciós líder polític, està determinat a esdevenir dictador. És acollit triomfalment a Roma en la celebració dels Lupercales. Els senadors (i en particular Cassius), per la reacció de la multitud, arriben a considerar-ho com una amenaça per a Roma. Però la popularitat de la qual gaudeix Cèsar posa difícil tot complot contra ell.
Per assegurar-se el suport dels partidaris de Cèsar, Cassi confia en Marcus Brutus, un noble reputat per la seva integritat i el seu idealisme. Si Brutus dona suport a la conspiració, semblaria més legítima pels ciutadans romans. Brutus és igualment un amic proper de Cèsar, cosa que s'afegeix al dilema moral de l'obra.
Com a metàfora de l'acció que s'anuncia, una forta tempesta s'abat sobre Roma. Brutus reflexiona sobre la seva conducta, adonant-se que la conspiració podria realment fer d'ell un assassí. Finalment, gràcies a Cassius i als altres, Brutus aconsegueix considerar aquest acte com benèfic. Tanmateix, Brutus dissuadeix els conspiradors de matar també Marc Antoni. Cèsar, ja posat en guàrdia per un endeví i Calpúrnia, la seva dona, ignora els seus consells i torna al Senat. És apunyalat per Cassi, Brutus i els altres.
Marc Antoni acorda una treva amb els conspiradors i demana acompanyar el cos de Cèsar i parlar al seu funeral. Brutus hi consent i lliura un discurs al poble per explicar les raons de l'assassinat. Marc Antoni segueix amb el famós monòleg i per la seva brillant ironia aconsegueix atreure els favors de la multitud anteriorment girada a la causa dels conspiradors.
Els porta a reclamar venjança envers Cassi, Brutus i tots aquells associats a la mort de Cèsar. Marc Antoni maquina llavors amb Octavi (el nebot de César) i Lepidus per aconseguir el control de Roma per la força de les armes. Eliminen així un bon nombre dels conspiradors i d'altres percebuts com a enemics.
Mentrestant, Brutus i Cassi aixequen un exèrcit contra ells. En l'última batalla, Brutus té avantatge sobre Octavi, però Cassi sucumbeix en un atac de Marc Antoni.
Enfrontant-se a Marc Antoni i Octavi, l'exèrcit de Brutus és desfet i Brutus escull suïcidar-se abans de caure.
Descobrint el cos, Marc Antoni es lamenta de la fi tràgica de Brutus, declarant que era el més noble d'entre tots.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.