Khovànsxina
From Wikipedia, the free encyclopedia
Khovànsxina (en rus Хова́нщина) és una òpera en cinc actes de Modest Mússorgski, amb llibret del mateix autor i de Vladímir Stàssov, basat en fonts històriques. L'obra va ser escrita entre 1872 i 1880 a Sant Petersburg. L'òpera estava gairebé acabada en partitura per a piano quan el compositor va morir el 1881. S'estrenà al Teatre Kónonov de Sant Petersburg el 21 de febrer de 1886. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 19 de desembre de 1923.[1]
Matí de l'execució dels Streltsí pel tsar Pere I. Pintat per Vassili Súrikov | |
Títol original | Хованщина |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Modest Mússorgski |
Llibretista | Modest Mússorgski i Vladímir Stàssov |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Rus |
Basat en | Fonts històriques |
Epònim | Moscow Uprising of 1682 (en) |
Creació | 1872-1880 |
Data de publicació | segle XIX |
Parts | Cinc |
Durada | 3 hores |
Lloc de la narració | Moscou |
Època d'ambientació | 1682 |
Personatges | Streshnev (en) , Emma (en) , Varsonofyev (en) , Marfa (en) , Kuzka (en) , Susanna (en) , Dosifey (en) , Prince Ivan Khovansky (en) , Prince Andrey Khovansky (en) , Boyar Fyodor Shaklovity (en) , Pastor (en) , Prince Vasily Golitsin (en) i Scrivener (en) |
Estrena | |
Estrena | 21 de febrer de 1886 |
Escenari | Teatre Kónonov de Sant Petersburg, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 19 de desembre de 1923 (estrena a Espanya) |
Com l'anterior Borís Godunov de Mússorgski, Khovànsxina tracta d'un episodi de la història russa, que el seu amic el crític Vladimir Stasov va cridar l'atenció del compositor. Es tracta de la rebel·lió del príncep Ivan Khovanski, els vells creients i el moscovita Streltsí contra la regent Sofia Alekseievna i els dos joves tsars Pere el Gran i Ivan V, que intentaven instituir reformes occidentalitzants a Rússia. Khovanski havia ajudat a fomentar l'aixecament de Moscou de 1682, que va donar com a resultat que Sofia esdevingués regent en nom del seu germà petit Ivan i el seu mig germà Pere, que es van coronar tsars conjunts. A la tardor de 1682 el príncep Ivan Khovanski es va girar contra Sofia. Amb el suport dels vells creients i els streltsí, Khovanski, que suposadament volia instal·lar-se com a nou regent, va exigir la revocació de les reformes del patriarca Nikon. Sofia i la seva cort es van veure obligades a fugir de Moscou. Finalment, Sofia va aconseguir suprimir l'anomenat Khovànsxina (assumpte Khovanski) amb l'ajuda del diplomàtic Fëdor Xakloviti, que va succeir Khovanski com a líder del moscovita Streltsí. Amb la rebel·lió aixafada, els vells creients es van suïcidar en massa (almenys a l'òpera).
Nikolai Rimski-Kórsakov va completar, revisar i orquestrar Khovànsxina entre 1881 i 1882. El 1958 Dmitri Xostakóvitx va rebre l'encàrrec de revisar i reorquestrar l'òpera per a una versió cinematogràfica estrenada l'any següent.[2] Es coneix com la versió de Xostakóvitx. El 1913 Ígor Stravinski i Maurice Ravel van fer el seu propi acord a petició de Serguei Diàguilev. Quan Fiódor Xaliapin es va negar a cantar el paper de Dosifey en cap altra orquestració que no fos la de Rimski-Kórsakov, la companyia de Diàghilev va emprar una barreja d'orquestracions que no van tenir èxit. L'orquestració Stravinski-Ravel es va oblidar, excepte el final de Stravinski, que encara s'utilitza de vegades.
Tot i que el rerefons de l'òpera inclou l'aixecament de Moscou de 1682 i l'afer Khovanski uns mesos després, els seus principals temes són la lluita entre faccions polítiques progressistes i reaccionàries durant la minoria del tsar Pere el Gran i la mort de l'antiga Moscòvia abans de les reformes d'occidentalització de Pere. Va rebre la seva primera actuació segons la versió de Rimski-Kórsakov el 1886.