Gustav Robert Kirchhoff (Königsberg, 12 de març del 1824 – Berlín, 17 d'octubre del 1887),[1] fou un físic i matemàtic prussià que va contribuir a la comprensió fonamental dels circuits elèctrics, l'espectroscòpia i l'emissió de radiació del cos negre per part d'objectes escalfats.[2][3]
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Gustav Robert Kirchhoff |
Nom original | (de) Gustavo Robert Kirchhoff |
---|
|
Naixement | 12 març 1824 Königsberg (Prússia) |
---|
Mort | 17 octubre 1887 (63 anys) Berlín (Alemanya)
|
---|
Sepultura | Cementiri Alter St.-Matthäus-Kirchhof, Berlín-Schöneberg 52° 29′ 25″ N, 13° 22′ 01″ E |
---|
|
|
|
|
|
Formació | Universitat de Königsberg (1842–1846) |
---|
Tesi acadèmica | De criteriis quibus cognoscatur an aequatio quinti gradus irreductibilis algebraice resolvi posset (1847) |
---|
Director de tesi | Ludwig Otto Hesse |
---|
|
Camp de treball | Física i mecànica |
---|
Ocupació | físic, enginyer, químic, matemàtic |
---|
Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín (1875–) Universitat de Heidelberg (1855–) Universitat de Breslau (1850–1854) |
---|
Membre de | |
---|
Alumnes | Ágost Heller (en) , Sofia Kovalévskaia, Rudolf Benedikt (en) , Ernst Schröder, Wilhelm Feußner i Dmitry Lachinov (en) |
---|
|
Estudiant doctoral | Gabriel Lippmann, Ernst Schröder, Max Noether, Jacob Lüroth, Viktor Kyrpychov (en) , Heinrich Weber, Hermann Aron, Johannes Knoblauch, Loránd Eötvös i Theodor Adrian (en) |
---|
|
Cònjuge | Clara Richelot (en) Luise Brömmel (en) |
---|
Premis |
|
|
Tanca
Va encunyar el terme radiació del cos negre el 1860.
Diversos conjunts diferents de conceptes reben el seu nom (lleis de Kirchhoff), que inclouen les lleis del circuit de Kirchhoff, la llei de la radiació tèrmica de Kirchhoff i la llei de la termoquímica de Kirchhoff.
El premi Bunsen-Kirchhoff d'espectroscòpia porta el nom de Kirchhoff i el seu col·lega, Robert Bunsen.