Krixna

divinitat de l'hinduisme / From Wikipedia, the free encyclopedia

Krixna (en devanagari कृष्ण, kṛṣṇa, "ombra" en sànscrit) és una divinitat important de l'hinduisme. El terme Krixna, en sentit literal significa "fosc" o "negre", i s'usa per mencionar algú de pell fosca. Sovint és representat amb pell blava més o menys ennegrida. En la major part de les tradicions hindús és ell mateix un déu i al mateix temps la vuitena encarnació (avatar) de Vixnu.[1] Per als membres del corrent Vaixnava chaitanya representa la divinitat suprema i origen de totes les altres, la forma principal de Déu, de qui emanen Vishnú i els altres déus (com Shiva i Brahma). És la divinitat més venerada a l'Índia i es considera com un personatge simbòlic aborigen que adopta molts noms i aspectes, integrat en el panteó dels déus indoeuropeus. Un aspecte important de Krixna és la seva condició de tenir cura de les vaques sagrades. Els múltiples aspectes de Krixna estan narrats en els llibres sagrats Rig Veda, Mahabharata, Bhagavad-gita, Srimad Bhagavatam, Bhaktirasamrita sindhu i Chaitanya charitamrita. La vida de Krixna inclou l'episodi del que va succeir amb els seus ossos una vegada mort, és en aquest darrer aspecte similar al que va passar amb les despulles de l'heroi grec Aquil·les. Alguns especialistes també destaquen paral·lelismes en la vida de Krixna i Jesucrist.[2]

«Krishna» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Krishna (desambiguació)».
Quick facts: Tipus, Context, Present a l'obra, Mitologia, ...
Krixna

Tipusdivinitat de l'Índia
personatge llegendari
character in the Mahabharata (en)
Context
Present a l'obraMahabharata
Mitologiahinduisme
Dades
Gèneremasculí
NaixementMathura
Família
CònjugeRukmini (en) , Rohini (en) , Kalindi (en) , Mitravinda (en) , Nagnajiti (en) , Bhadra (en) , Lakshmana (en) , Satyabhama (en) i Jambavati (en)
MareDevaki (en)
PareVasudeva (en)
FillsPradyumna (en) i Samba (en)
GermansSubhadra i Balarama
Altres
MestreSandipani (en)
Part deDashavatara (en)
Encarnació deVixnu
ArmaSudarshana Chakra (en) i Kaumodaki (en)
Close
Krishna toca la flauta, coberta per la serp-déu Ananta Shesha. Baix relleu al temple de Somnathpur, a Karnataka (l'Índia).
La mare Iashoda banya al nadó Krisna (il·lustració d'un manuscrit del Bhagavat-purana, Bombai, 1500 aprox., 10,4 × 20,5 cm).
Calendari i almanac corresponent als anys 1871-1872; de Rayastán (l'Índia); la columna esquerra mostra els deu avatars de Visnú, la columna central dreta mostra els dotze signes del zodíac hinduista; el panell de dalt mostra a Ganesha amb dues esposes; el segon panell mostra a Krishna amb dues dones.
Krishna apareix davant les gopis a la vora del riu Iamuna (il·lustració d'un manuscrit del Bhagavat-purana, Bombai, l'Índia, 1760-1765, 20,5 × 28,6 cm).
Krishna i les gopis; sèrie ragamala, c. 1710, pintura sobre paper (19 × 18 cm); actualment en el Museu Britànic.
Krishna es troba amb les gopis a la nit (1765); d'un manuscrit del text Guita-govinda, sobre paper (14,9 × 25,1 cm); actualment a Bombai
Krishna mata al rei Kamsa mentre el seu germà Balaram mata a un lluitador; pintura, aquarel·la opaca i or sobre paper (23 × 19 cm), c. 1630; provinent de Mewar (Rayastán).
Krisna ―com a auriga― parla del Bhagavad-gītā al seu amic Aryuna.

El mateix Krixna declara: «Sempre que la rectitud decau i augmenta la injustícia, jo em manifesto; i per a la protecció dels virtuosos, la destrucció dels viciosos i el restabliment de la rectitud, jo encarno d'era en era» (Bhagavad-gītā, capítol IV, versos 7-8).