L'Âge d'or - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for L'Âge d'or.

L'Âge d'or

De Viquipèdia

Infotaula de pel·lículaL'Âge d'or
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuis Buñuel
Protagonistes
Gaston Modot
Lya Lys
Caridad de Laberdesque
Max Ernst
Josep Llorens Artigas
Lionel Salem
Germaine Noizet
Duchange
ProduccióVicomte Charles de Noailles
Marie-Laure de Noailles
Dissenyador de produccióSándor Trauner Modifica el valor a Wikidata
GuióLuis Buñuel
Salvador Dalí[1]
MúsicaLuis Buñuel
Georges van Parys
Richard Wagner
Felix Mendelssohn Bartholdy
Wolfgang Amadeus Mozart
Claude Debussy
Ludwig van Beethoven
Franz Schubert
FotografiaAlbert Duverger
MuntatgeLuis Buñuel Portolés Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1930
Durada63 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1 milió de francs francesos
Descripció
Gènereavantguarda

IMDB: tt0021577 Filmaffinity: 411127 Allocine: 47 Rottentomatoes: m/lage_dor Allmovie: v27795 TCM: 490557 Metacritic: movie/the-golden-age TV.com: movies/lage-dor Modifica el valor a Wikidata

L'Âge d'or (L'edat d'or) és una pel·lícula francesa dirigida per Luis Buñuel Portolés, en què Salvador Dalí i Domènech va col·laborar en el guió, estrenada el 1930.

Argument

És la història de la comunió total però efímera de dos amants que separen les convencions familiars i socials i les prohibicions sexuals i religioses. La pel·lícula és una successió d'episodis al·legòrics tenyits d'humor negre, començant per un documental sobre els escorpins i acabant amb una transposició de les Cent vint jornades de Sodoma de Sade.
La pel·lícula no té, plàsticament, la mateixa ambició que Un chien andalou. Tanmateix, la violència de les paraules contra el patriotisme, l'humanitarisme i, sobretot anticristianisme (principal objecte de la majoria dels talls exigits per la censura),[2] i el to pessimista i líric, fan de L'Âge d'or, "potser l'única pel·lícula intencionadament surrealista" (José Pierre).

Repartiment

  • Gaston Modot: l'home
  • Lya Lys: la dona
  • Caridad De Laberdesque: la dona de cambra
  • Germaine Noizet: la marquesa
  • Lionel Salem: el duc de Blangis
  • Max Ernst: el cap dels bandits
  • Duchange: el director d'orquestra
  • Josep Llorens Artigas: el governador
  • Pierre Prévert: Peman, un bandit
  • Paul Éluard: la veu
  • Valentine Hugo
  • Jacques Brunius

Al voltant de la pel·lícula

És sens dubte l'obra mestra del cinema surrealista. Es va projectar per primera vegada el 28 de novembre de 1930 a l'Studio 28.[3] El 3 de desembre, militants d'extrema dreta assalten el cinema, esquincen la pantalla i els quadres surrealistes penjats al hall. Prohibida la seva projecció pel prefecte Jean Chiappe, l'11 de desembre la pel·lícula és embargada. No es tracta més que de la còpia de projecció amputada. El negatiu original ha estat amagat i ha estat conservat per Charles Vicomte de Noailles, productor o més aviat mecenes de la pel·lícula.

El 1937, una còpia truncada circula sota el títol Dans les eaux glacées du calcul égoïste.[4]
La prohibició de projecció no serà aixecada fins al 1981.

Cada any des de 1958, la Cinémathèque royale de Belgique i el Musée du cinéma de Bruxelles atorguen el Premi de l'Âge d'Or a l'autor d'una pel·lícula que "per l'originalitat, la singularitat del seu text i del seu guió, s'aparta deliberadament dels conformismes cinematogràfics".

Freddy Buache: «Luis Buñuel ha llançat amb L'Âge d'or l'únic verdader crit, el més inimitable udol a favor de la llibertat humana de tota la història del cinema. Aquesta pel·lícula resplendeix d'un esclat incomparable al cel del setè art: és l'estrella sobre la qual tots els cineastes, independentment de les idees rebudes o dels bons sentiments rutinaris, poden i sempre podran orientar la seva difícil navegació».[5]

Bibliografia

  • La retallada completa de la pel·lícula ha estat publicada per "L'Avant-scène", Num. 27-28, 1963.
  • Adam Biro & René Passeron, Le Dictionnaire general du surréalisme i de ses environs, Office du livre & Presses Universitaires de France, Fribourg, Suïssa, 1982, pàgina 12.
  • Jean-Paul Clébert, Dictionnaire du Surréalisme, Éditions du Seuil & A.T.P., Chamalières, 1996, pàgina 14.

Referències

  1. Douin, Jean-Luc «"L'Edat d'or" prohibit» (en francès). Le Monde [París], 18-08-2006 [Consulta: 6 desembre 2013].
  2. Clébert
  3. Carrer Montmartre, a París (9è)
  4. Biro
  5. "Luis Buñuel", Edicions L'Âge d'Home (1990)

Vegeu també

Enllaços externs

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
L'Âge d'or
Listen to this article