L'Encobert
From Wikipedia, the free encyclopedia
"L'Encobert" fou el nom donat a un popular personatge de l'última fase de la Revolta de les Germanies que pretenia ser net de Ferran el Catòlic. També conegut com el Rei Encobert o l'Home de la Bèrnia, es deia Antonio Navarro i era probablement de procedència castellana i pobre.[1]
Es feu espectacularment famós per un discurs politico-teològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21 de març de 1522.[1] Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i net, per tant, dels Reis Catòlics, sent víctima de les intrigues de Felip el Bell amb el cardenal Pedro González de Mendoza, que pretenien el poder i el traslladaren, acabat de néixer, a Gibraltar, on fou criat per una pastora.[1] Navarro es considerava com a enviat per Déu per alliberar el poble agermanat i el món en general.
"L'Encobert" prenia el relleu de Vicent Peris com a líder de la ja agònica revolució (1522) quan només Xàtiva i Alzira resistien a les tropes reials. Amb aquest nou personatge, considerat pels historiadors moderns com un impostor, se li donà a la revolta un caràcter encara més radical, particularment intens en la conversió dels mudèjars i les aspiracions de revolta social de l'estrat més pobre dels camperols. Ferit per l'exèrcit reial, es refugià a Alzira, on continuà predicant, i fou assassinat el 18 de maig de 1522, a Burjassot, per cinc sicaris al preu de 44.000 sous i sotmès, després de mort, a un procés inquisitorial per heretge.[1]
La versió que la historiografia n'ha donat és molt heterogènia: Sandoval i Santa Cruz l'anomenen Juan de Bilbao; Escolano l'anomena Enrique Enríquez de Ribera i Molina, Viciana i els cronistes més antics, Enrique Manrique de Ribera.[1] Alguns historiadors consideren que fou un jueu convers, cosa que ha portat alguns historiadors (Américo Castro i Julio Caro Baroja) a transcendentalitzar la influència dels conversos en les Germanies.[1]
Malgrat la fugacitat del personatge original (març-maig), el mite persistí: així Navarro deixà pas a quatre nous Encoberts: el primer, andalús, venia oli i fruita, el segon era un professor de gramàtica, natural de Calataiud, el tercer fou l'argenter Bernabeu i el seu fill, i de l'últim només sap que tingué les seves activitats pel març del 1523.[1]