Òpera From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Holandès Errant (Der fliegende Holländer), WWV 63 és una òpera en alemany, amb llibret i música de Richard Wagner. El tema central és la redempció a través de l’amor. Wagner va dirigir l'estrena al Königliches Hoftheater Dresden el 1843.
L'holandès errant | |
---|---|
Títol original | Der Fliegende Holländer (de) |
Forma musical | òpera |
Compositor | Richard Wagner |
Llibretista | Richard Wagner |
Lletra de | Richard Wagner |
Llengua | alemany |
Data de publicació | segle XIX |
Gènere | òpera |
Parts | 3 actes |
Catalogació | WWV 63 |
Lloc de la narració | Noruega |
Personatges | The Dutchman (en) , Daland (en) , Senta (en) , Erik (en) , Mary (en) , Daland's steersman (en) i Norwegian sailors (en) |
Estrena | |
Estrena | 2 gener 1843 |
Escenari | Königliches Hoftheater Dresden, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 12 de desembre de 1885, Gran Teatre del Liceu (estrena a Espanya) |
Wagner afirma a la seva autobiografia de 1870 Mein Leben que es va inspirar per escriure l'òpera després d'una travessia marítima tempestuosa que va fer de Riga a Londres el juliol i l'agost de 1839. En el seu esbós autobiogràfic de 1843, Wagner reconeix que agafa la història de l'obra de Heinrich Heine de 1833 Les memòries del senyor von Schnabelewopski (Aus den Memoiren des Herrn von Schnabelewopski).[1]
Personatge | tipus de veu | Repartiment de l'estrena, el 2 gener de 1843
Director: Richard Wagner |
---|---|---|
Daland, mariner noruec | baix | Friedrich Traugott Reinhold |
Senta, filla de Daland | soprano | Wilhelmine Schröder-Devrient |
Erik, caçador, promès de Senta | bass | Carl Risse |
Mary, dida de Senta | contralt | Thérèse Wächter |
Timoner de Daland | tenor | Wenzel Bielezizky |
Holandès | baix - baríton | Johann Michael Wächter |
Mariners noruecs, tripulació de l'Holandès, dones joves |
Der fliegende Holländer (L'Holandès Errant) està instrumentada per:
a l'escenari
En el seu viatge de tornada de pescar, el capità Daland es veu obligat per la tempesta a buscar un port de refugi a prop de Sandwike, al sud de Noruega. Deixa el timoner de vigilància i ell i els mariners es retiren. (Cançó del timoner: "Mit Gewitter und Sturm aus fernem Meer" – "Amb tempesta i tempesta en mars llunyans.") El timoner s'adorm. Un vaixell fantasmal que apareix a popa és llançat contra el vaixell de Daland al costat del mar i les cadenes de les àncores mantenen els dos vaixells junts. Unes mans invisibles enrotllen les veles del vaixell de l'Holandès. Un home d'aspecte pàl·lid, vestit de negre, amb la cara emmarcada per una espessa barba negra, trepitja terra. Es lamenta del seu destí. (Ària: "Die Frist ist um, und abermals verstrichen sind sieben Jahr" - "Ha arribat el moment i han passat set anys de nou") Com que una vegada va invocar Satanàs, el capità fantasma està maleït a recórrer el mar per sempre sense descans. Un àngel li va presentar els termes de la seva redempció: Cada set anys les ones el llançaran a la riba; si pot trobar una dona que li sigui fidel, serà alliberat de la maledicció.
Daland es desperta i coneix el desconegut. El desconegut escolta que Daland té una filla soltera anomenada Senta, i li demana la mà en matrimoni, oferint un cofre del tresor com a regal. Temptat per l'or, Daland accepta el matrimoni. El vent del sud bufa i ambdós vaixells salpen cap a la casa de Daland.
Un grup de noies locals canten i filen a la casa de Daland. (Cor de filadores: "Summ und brumm, du gutes Rädchen" – "Gira i gira, bona roda") Senta, la filla de Daland, contempla ensomniada una magnífica imatge del llegendari holandès que penja de la paret; ella vol salvar-lo. En contra de la voluntat de la seva dida, Mary, canta als seus amics la història de l'holandès (Ballada de Senta), com que Satanàs el va sentir jurar i el va prendre la paraula, ella promet salvar-lo amb la seva fidelitat.
El caçador Erik, el promès de Senta, arriba i l'escolta; les noies se'n van, i el caçador, que estima la donzella, l'avisa, explicant-li el seu somni, en què Daland va tornar amb un misteriós desconegut, que la va portar al mar. Ella escolta amb delit, i l'Erik se'n va desesperat.
Daland arriba amb el desconegut; ell i Senta resten mirant-se en silenci. Daland gairebé no és atès ni saludat per la seva filla, fins i tot quan presenta el seu convidat com el seu promès. En el següent duet, que tanca l'acte, Senta jura ser fidel fins a la mort.
La darrera escena Més tard al vespre del final de l'acte II, les noies locals porten menjar i beguda als mariners de Daland. Conviden la tripulació de l'estrany vaixell a unir-se a l'alegria, però en va. Les noies es retiren meravellades; formes fantasmals apareixen treballant sobre el vaixell, i els homes de Daland es retiren amb por.
Arriba Senta, seguit d'Erik, que la hi retreu que l'hagués abandonat, ja que abans l'havia estimat i havia jurat constància. Quan el foraster, que ha estat escoltant amagat, escolta aquestes paraules, es veu aclaparat per la desesperació, ja que creu que ara està perdut per sempre. Convoca els seus homes, li confessa a Senta la maledicció i, davant la consternació de Daland i la seva tripulació, declara que és "Der fliegende Holländer" (L'Holandès Errant).
Quan l'Holandès salpa, Senta es llança al mar, afirmant que li serà fidel fins a la mort. Aquesta és la seva salvació. La nau espectral desapareix, i Senta i l'holandès es veuen pujant al cel.[2]
(Dir, orq i cors, Daland, Senta, Erik, Mary, Timoner, Holandès, marca, mitjà)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.