Lèntul Batiat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Gai Corneli Lèntul Batiat (llatí: Gaius Cornelius Lentulus Batiatus)[1] va ser el propietari d'una escola de gladiadors (ludus) a Càpua (prop del Vesuvi) que posseïa a Espàrtac, el líder de la revolta esclava durant la Tercera Guerra Servil (73-71 aC). Dels aproximadament 200 esclaus (la majoria tracis i gals), entre 70 i 78 van escapar al costat d'Espàrtac.[2]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 110 aC antiga Roma |
Mort | valor desconegut valor desconegut |
Activitat | |
Ocupació | lanista (en) , polític de l'antiga Roma |
Període | República Romana tardana |
Família | |
Família | Corneli Lèntul i Servili Vàcia |
Cònjuge | Lívia |
Fills | Publi Corneli Dolabel·la, fill adoptiu |
Pares | Gneu Corneli Lèntul III i Gaius Servilius Vatia (en) i valor desconegut |
Germans | Gneu Corneli Lèntul Clodià i Servilius Vatia (en) |
Tanca