entomòleg francès (1780–1865) From Wikipedia, the free encyclopedia
Jean Marie Dufour dixit Léon Dufour[1] (10 d'abril de 1780, Sent Sever (Landes) - 18 d'abril de 1865, ibíd.)[2] va ser un metge i un naturalista francès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jean-Marie Dufour 10 abril 1780 Sent Sever (França) |
Mort | 18 abril 1865 (85 anys) Sent Sever (França) |
President d'honor Société entomologique de France | |
1860 – 1865 | |
Activitat | |
Camp de treball | Entomologia |
Ocupació | entomòleg, naturalista, metge, botànic, aracnòleg, liquenòleg |
Membre de | Académie nationale de médecine (1859–1865) Acadèmia d'Agricultura (1856–1865) Société entomologique de France (1832–1865) Acadèmia Francesa de les Ciències (1830–1865) Société linnéenne de Lyon (en) (1823–1865) Societat linneana de París (1821–1865) Société linnéenne de Bordeaux (en) Societat Botànica de França |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables | |
Abrev. botànica | Dufour |
Abrev. zoologia | Dufour |
Premis
|
De 1799 a 1806, estudià medicina a París. En aquesta època ja era amic de Jean-Baptiste Bory, supervisant per a ell la impressió del seu Voyage dans les quatre principales îles des mers d'Afrique (Viatge per les quatre principals illes dels mars d'Àfrica), on l'autor li reconeix, en afirmar en un avís al lector que el va ajudar aquest jove científic de la Història natural.[3]
Més tard, Dufour participa com a metge en la guerra de la Independència Espanyola, de 1808 a 1814. Quan acabà la guerra s'instal·larà a la seva ciutat natal. Publicà, durant la seva vida, 232 articles sobre els artròpodes, amb una vintena dedicats a les aranyes. Es pot citar com a obra destacada, Recherches anatomiques sur les Carabiques et sur plusieurs autres Coléoptères (1824-1826, París).[4]
Un altre dels seus treballs publicats va ser Les moeurs d'un hyménoptère chasseur de Buprestes, inspirat en Jean-Henri Fabre.[5] Els dos científics van intercanviar una petita correspondència.[6] La glàndula de Dufour, una glàndula abdominal que es troba en les femelles de gairebé tots els membres del subordre Apocrita, porta el seu nom.[7][8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.