La Campana de Gràcia
setmanari satíric, republicà i anticlerical / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical. Fundat per Innocenci López i Bernagossi el 8 de maig de 1870, s'edità durant més de 64 anys. Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys. Més interessat per la política estatal que per la catalana, criticà les accions catalanistes. Però anà modificant la seva actitud i ajudà el moviment de Solidaritat Catalana i feu una política catalana d'esquerres entre la classe obrera. Des del 2 de juliol de 1932 fins a la seva desaparició, fou propietat d'ERC. La dirigiren, entre d'altres, Antoni Serra, Josep Roca i Roca, Prudenci Bertrana i Màrius Aguilar. Hi col·laboraven escriptors i polítics com ara Valentí Almirall, Frederic Soler, Conrad Roure, Gabriel Alomar i Villalonga, Ángel Pestaña, Joan Puig i Ferreter, i els dibuixants Tomàs Padró, Apel·les Mestres, Manuel Moliné, Josep Lluís Pellicer, Llorenç Brunet, Pere Ynglada (Yda), Josep Costa (Picarol) i Ricard Opisso.[1]
Aquest article tracta sobre la revista. Vegeu-ne altres significats a «Campanar de Gràcia». |