La Mandràgora
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Mandràgora (italià: La Mandragola) és una peça teatral satírica de l'escriptor renaixentista Nicolau Maquiavel (Niccolò Macchiavelli). Es tracta d'una comèdia en prosa de cinc actes, amb pròleg en vers. Ficcionalitza la situació corrupta de la societat italiana mentre ell es trobava exiliat, suposadament per haver conspirat contra la família Mèdici. L'obra va ser escrita entre 1504 1518, representada per primer cop el 1518 i impresa tres cops: el 1522, 1524 i 1526.[1] És considerada una fita del teatre occidental. A més de representar un argument de conquesta amorosa en el qual tenen protagonisme les situacions d'emergència i els pocs escrúpols, s'hi desenvolupa al darrere una teoria d'estratègia política, sobre l'art de la participació, la manipulació, la persuasió i la conquesta d'un objectiu.