La Tor de Querol - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for La Tor de Querol.

La Tor de Querol

De Viquipèdia

Infotaula de geografia políticaLa Tor de Querol

Font i escut

Localització
modifica
 42° 27′ 55″ N, 1° 53′ 20″ E / 42.4653°N,1.8889°E / 42.4653; 1.8889
ComarcaAlta Cerdanya modifica
Població
Total424 (2017) modifica
• Densitat33,57 hab/km²
Geografia
Superfície12,63 km² modifica
Limita amb
Organització política
• Batlle modificaCécile Houyau (març 2014) modifica
Identificador descriptiu
Codi postal66760 modifica
Fus horari

La Tor de Querol (oficialment en francès Latour-de-Carol) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que rep el seu nom del riu Querol, afluent del Segre. El municipi comprèn també els pobles d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Actualment, juntament amb els pobles de Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.

Geografia

Se situa a l'esquerra del torrent d'Aravó, al voltant de l'església parroquial al capdamunt del poble, on s'ubicava l'antic castell, es troba la parroquial de Sant Esteve documentada el 1269; conserva les restes d'un retaule pintat al s. XVI per Antoni Peitaví i d'un altre esculpit al s. XVIII per un deixeble de Sunyer. Al veïnat d'Iravals hi ha l'església romànica de Sant Fructuós.

La part baixa del terme s'ocupa principalment en conreus de cereals i hortalisses, bé que la ramaderia ha tingut més importància en l'economia del poble, amb 260 ha de pasturatges.

Mapa de la comuna de La Tor de Querol
Mapa de la comuna de La Tor de Querol

Etimologia

Demografia

Història

Prehistòria

Edat Antiga

Edat Mitjana

Edat Moderna

S. XIX

S. XX

Política i administració

Economia

Llocs d’interès

Al veí municipi d'Enveig, però amb el nom d'estació de la Tor de Querol - Enveig, hi ha una estació ferroviària internacional amb tres amples de via: l'internacional (línia cap a Tolosa, 1.435 mm), el de via estreta del tren groc (cap a Vilafranca de Conflent, 1.000 mm) i i l'ibèric de RENFE (cap a Puigcerdà i Barcelona, 1.668 mm), que es nodreixen de tres tensions elèctriques diferents. Aquestes circumstàncies fan de l'estació un cas únic al món.[1]

L'estació de la Tor de Querol - Enveig, amb trens de tres amplades de via diferents: el tren groc, a l'esquerra, amb el logotip de la SNCF; un tren d'ample internacional, al fons; i un tren de Renfe, amb els colors de Rodalies, a la dreta.
L'estació de la Tor de Querol - Enveig, amb trens de tres amplades de via diferents: el tren groc, a l'esquerra, amb el logotip de la SNCF; un tren d'ample internacional, al fons; i un tren de Renfe, amb els colors de Rodalies, a la dreta.

Entitats i associacions

Fires i festes

Persones il·lustres

Galeria d'imatges

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Tor de Querol
  1. Rossel, Aléxia. Le train jaune. Portet-sur Garonne: Loubatières, 2010, p. 60-61
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
La Tor de Querol
Listen to this article