La conjuració de Catilina
obra de Gai Sal·lusti Crisp / From Wikipedia, the free encyclopedia
La conjuració de Catilina (en llatí: De coniuratione Catilinae) és la primera obra de l'historiador i polític romà Gai Sal·lusti Crisp, a més a més de la primera monografia conservada de la historiografia llatina. Juntament amb La guerra de Jugurta constitueixen les obres d'autenticitat indiscutible de l'autor que han perviscut. L'obra gira al voltant de la conspiració de Catilina l'any 63 aC (el mateix que el del consolat de Ciceró) per prendre el poder.
(la) De Catilinae coniuratione | |
---|---|
Primera pàgina de l'edició de l'obra copiada per Bartolomeo San Vito per a Bernardo Bembo, 1471-84, Biblioteca del Vaticà | |
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Gai Sal·lusti Crisp |
Llengua | llatí |
Creació | segle I aC 43 aC ↔ 42 aC |
Dades i xifres | |
Tema | Conspiració de Catilina |
Gènere | assaig |
Pel que fa al títol, va ser escollit recentment del mateix autor, el qual anomena amb aquest nom el fet que s'explica, tant de manera directa com a través dels seus personatges. No obstant això, en els còdex més antics se l'anomena Bellum Catilinae o Catilinarium Bellum (“Guerra de Catilina” i “Guerra Catilinària”, respectivament), aplicat per contaminació amb el títol de la segona monografia en un intent de resumir-ne la menció.[1] En altres rep el nom de Liber Catilinarius (“Llibre Catilinari”) o Catilinarius.
En canvi, les dades respecte a la data de composició són més inexactes: a causa de l'esment de Cèsar es pot deduir que s'escriví després de la mort d'aquest (les idus de març de l'any 44 aC), ja que es descriu com fou en vida.[2] Tenint en compte que encara havia d'escriure dues obres més (de molta més extensió) es pot conjecturar que no es va acabar gaire més tard.[3]