Lāčplēsis és un poema èpic escrit pel poeta letó Andrejs Pumpurs entre 1872 i 1887 basat en llegendes i mites locals. Ambientat en el segle xii durant la Croada Livoniana i el procés de cristianització del país, es tracta del poema èpic nacional de Letònia.[1]

Dades ràpides Tipus, Fitxa ...
Infotaula de llibreLāčplēsis
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspoema èpic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAndrejs Pumpurs Modifica el valor a Wikidata
Llengualetó Modifica el valor a Wikidata
PublicacióLetònia, 1888 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerepoema èpic Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Sèrie
Part demitologia letona Modifica el valor a Wikidata
Tanca
Thumb
Lāčplēsis en un segell de correus de 1993.

El poema narra la vida de l'heroi Lāčplēsis, escollit pels déus per a guiar el seu poble. El seu nom significa "l'estripador d'ossos", ja que, de jove, quan era el fill adoptiu del senyor de Lielvārde, va matar un os arrancant-li les mandíbules amb les mans nues. Es personifica en el poble letó disposat a lluitar contra els seus opressors.[2][3]

Sinopsi

Cant I

El consell dels Déus - El destí Lāčplēsis és revelat

Cant II

El primer acte heroic de Lāčplēsis - Lāčplēsis marxa cap al castell Burtnieki - Reunió amb Spīdala - En fossat del Diable - Al palau de Staburadze - Retorn i reunió amb Koknesis

Cant III

La conspiració de Kangars i Spīdala - La guerra amb els estonians - El castell enfonsat - La Creació - Els letons enganyats pels cristians

Cant IV

Kaupa a Roma - Koknesis i Laimdota a Alemanya - Lacplesis al mar del nord - El retorn de Lāčplēsis

Cant V

A l'illa embruixada - Reunió amb Spīdala - Tornada a casa - Lāčplēsis, Laimdota i Koknesis es reuneixen

Cant VI

Festival d'Estiu - La batalla comença - El casament de Lāčplēsis - La mort de Lāčplēsis

Dia de Lāčplēsis

L'11 de novembre se celebra a Letònia el Dia de Lāčplēsis (Lāčplēša Diena en letó) en commemoració de la victòria sobre l'exèrcit occidental de voluntaris russos el 1919, durant la Guerra de la Independència de Letònia.[4]

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.