Lakmé - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Lakmé.

Lakmé

De Viquipèdia

Lakmé

Cartell del Théâtre national de l'Opéra-Comique abans de 1923
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorLéo Delibes
LlibretistaEdmond Gondinet i Philippe Gille
Llengua de l'obra o del nomfrancès
Basat ennovel·la Rarahu ou Le Mariage de Loti (1880) de Pierre Loti (Pierre Loti Modifica el valor a Wikidata)
Creació1881 -1882
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gènereopéra-comique Modifica el valor a Wikidata
Parts3
Lloc de la narracióRaj Britànic Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesS'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
  • Papers principals
  • Papers secundaris
    • Frédéric (baríton o baix)
    • Mallika (mezzosoprano)
    • Hadji (tenor)
    • Ellen (soprano)
    • Rose (soprano )
    • Mrs Benson (mezzosoprano)
    • Fetiller (tenor)
    • Carterista (baríton)
    • Venedor xinès (tenor)
    • Sis mariners (baixos)
    • Oficials, dames, venedors, bramans, músics (cor)
Estrena
Estrena14 d'abril de 1883
EscenariOpéra-Comique de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya15 de setembre de 1898, Teatre Novedades (Barcelona)
Estrena al Liceu6 d'abril de 1915
IMSLP: Lakmé_(Delibes,_Léo) Modifica els identificadors a Wikidata

Lakmé és una òpera en tres actes amb música de Léo Delibes sobre un llibret francès d'Edmond Gondinet i Philippe Gille, basat en la novel·la Rarahu ou Le Mariage de Loti (1880) de Pierre Loti.

Història

El tema de l'òpera va ser suggerit per Gondinet com un vehicle per al lluïment de la soprano nord-americana Marie van Zandt. Delibes va compondre'n la partitura entre 1881 i 1882. Com altres òperes franceses de les darreries del segle xix, Lakmé evoca ambients orientals, tan de moda durant aquella època; Els pescadors de perles de Georges Bizet i Le Roi de Lahore de Jules Massenet en són altres exemples.

Va ser estrenada el 14 d'abril de 1883 a l'Opéra-Comique de París amb Van Zandt en el paper protagonista i Jean-Alexandre Talazac com Gérald.

Sinopsi

L'acció transcorre a les acaballes del segle xix al Raj Britànic de l'Índia, on molts hindús es veien forçats a practicar la seua religió en secret, forçats per l'oposició britànica a les seues creences.

Amelita Galli-Curci en el paper protagonista de Lakmé
Amelita Galli-Curci en el paper protagonista de Lakmé

Acte I

Gérald, un oficial britànic, s'introdueix accidentalment en un temple dedicat a Brama. Hi troba Lakmé (nom derivat del sànscrit Lakshmi), filla del gran sacerdot, Nilakantha. Gérald i Lakmé s'enamoren. Nilakantha s'assabenta del sacrilegi del jove oficial i jura venjar-se'n.

Acte II

En un basar, Nilakantha obliga Lakmé a cantar (ària de les campanetes) amb l'objectiu d'atreure el seu jove enamorat estranger i així poder identificar-lo. Quan Gérald s'acosta, Lakmé s'esvaneix i Nilakantha apunyala el jove, deixant-lo ferit. Lakmé s'enduu Gérald a un indret secret de la selva, on pensa guarir-lo.

Acte III

Mentre Lakmé ha anat a buscar l'aigua sagrada que ha de confirmar els vots dels amants, apareix Fréderic, un oficial britànic company de Gérald, i li recorda a aquest el seu deure amb l'exèrcit. En tornar, Lakmé s'adona dels dubtes de Gérald i comprèn que l'ha perdut. Lakmé prefereix morir amb honor abans que viure en la vergonya, i se suïcida menjant la fulla d'una datura verinosa.

Números musicals

  • Preludi

Acte I

  • Núm. 1 Introducció: "À l'heure accoutumée" (Nilakantha)
  • Prière: "Blanche Dourga" (Lakmé, Nilakantha)
  • Núm. 1 Bis - Escena: "Lakmé, c'est toi qui nous protégeons!" (Nilakantha, Lakmé)
  • Núm. 2 - Duet (Duet de les flors): "Viens, Mallika, les lianes en fleurs ... Dôme épais, le jasmin" (Lakmé, Mallika)
  • Escena: "Miss Rose, Miss Ellen" (Gérald)
  • Núm. 3 - Quintet i couplets: "Quand une femme est si jolie" (Gérald)
  • Recitatiu: "Nous commettons un sacrilège" (Gérald)
  • Núm. 4 - Ària: "Prendre le dessin d'un bijou" (Gérald)
  • Núm. 4 Bis - Escena: "Non! Je ne veux pas toucher" (Gérald, Lakmé)
  • Núm. 5 - Recitatiu i Cantabile: "Les fleurs me paraissent plus belles" (Lakmé)
  • Núm. 5 Bis - Recitatiu: "Ah! Mallika! Mallika!" (Lakmé)
  • Núm. 6 - Duo: "D'où viens-tu? Que veux-tu?" (Lakme, Gérald)
  • Núm. 6 Bis - Escena: "Viens! La! La!" (Nilakantha, Lakmé)
  • Entreacte

Acte II

  • Núm. 7 - Cor i Escena del mercat: "Allons, avant que midi sonne"
  • Núm. 7 Bis - Recitatiu: "Enfin! Nous aurons du silence!"
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Introducció
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Terana
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Rektah
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Persa
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Coda amb cors
  • Núm. 8 - Aires de dansa: Eixida
  • Recitatiu: "Voyez donc ce vieillard"
  • Núm. 9 - Escena i Cantabile: "Ah! Ce vieillard encore!" (Nilankantha, Lakmé)
  • Núm. 9 Bis - Recitatiu: "Ah! C'est de ta douleur" (Lakmé, Nilankantha)
  • Núm. 10 - Escena i Llegenda de la filla del Pària (Air des Clochettes/Ària de les campanetes):
    "Ah!... Par les dieux inspires... Où va la jeune Hindoue" (Lakmé, Nilankantha)
  • Núm. 11 - Escena: "La rage me dévore" (Nilankantha, Lakmé)
  • Núm. 12 - Escena i Cor: "Au milieu des chants d'allegresse" (Nilankantha, Lakmé)
  • Núm. 12 Bis - Recitatiu: "Le maître ne pense qu'à sa vengeance"
  • Núm. 13 - Duo: "Lakmé! Lakmé! C'est toi!" (Lakmé, Gérald)
  • Núm. 14 - Finale: "O Dourga, toi qui renais" (Gérald)
  • Entreacte

Acte III

  • Núm. 15 - Berceuse: "Sous le ciel tout étoile" (Lakmé)
  • Núm. 15 Bis - Recitatiu: "Quel vague souvenir alourdit ma pensée?" (Gérald, Lakmé)
  • Núm. 16 - Cantilène: "Lakmé! Lakmé! Ah! Viens dans la forêt profonde" (Gérald)
  • Núm. 17 - Escena i Cor: "La, je pourrai t'entendre" (Lakmé, Gérald)
  • Núm. 18 - Escena: "Vivant!" (Gérald)
  • Núm. 19 - Duo: "Ils allaient deux à deux" (Lakmé, Gérald)
  • Núm. 20 - Finale: "C'est lui! C'est lui!" (Nilankantha, Lakmé, Gérald)

Enregistraments

  • 1940: Lily Pons (Lakmé), Armand Tokatyan (Gérald), Ceorge Cehanovsky (Frédéric), Ezio Pinza (Nilakantha), Ira Petina (Mallika), Cor i Orquestra del Metropolitan Opera de Nova York, Wilfred Pelletier (conductor) (The Golden Age; en viu)
  • 1952: Mado Robin (Lakmé), Libero de Luca (Gérald), Jacques Jansen (Frédéric), Jean Borthayre (Nilakantha), Agnés Disney (Mallika), Cor i Orquestra del Teatre Nacional de l'Opéra-Comique, Georges Sebastian (director) (Decca)
  • 1968: Joan Sutherland (Lakmé), Alain Vanzo (Gérald), Claude Calès (Frédéric), Gabriel Bacquier (Nilakantha), Jane Barbié (Mallika), Cor i Orquestra de l'Òpera de Montecarlo, Richard Bonynge (director) (Decca)
  • 1971: Mady Mesplé (Lakmé), Charles Burles (Gérald), Jean-Christophe Benoit (Frédéric), Roger Soyer (Nilakantha), Danielle Millet (Mallika), Cor i Orquestra del Teatre Nacional de l'Opéra-Comique, Alain Lombard (director) (EMI)
  • 1998: Natalie Dessay (Lakmé), Gregory Kunde (Gérald), José van Dam (Nilakantha), Cor i Orquestra del Capitole de Toulouse, Michel Plasson (director) (EMI)

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lakmé
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Lakmé
Listen to this article