Laristan
From Wikipedia, the free encyclopedia
Laristan és una regió històrica de l'Iran, a la província de Fars, centrada en la ciutat de Lar.
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Iran | |||
| ||||
Província | Província de Fars | |||
| ||||
Xarestan | xarestan de Larestan ![]() | |||
Població humana | ||||
Població | 104.146 (2016) ![]() | |||
Llars | 30.003 (2016) ![]() | |||
La població és de substrat iranià als que al segle xiii es van afegir poblacions assenyalades com a mongoles i al segle xiv turcmans. Al segle xvi es constata la presència de nòmades, qashqais, baharlu, basiris, nafars, i altres nòmades turcmans; àrabs sedentaris vivien a la costa, especialment a Bandar Linga on es van establir els Kawasim (localment Djawasim), a Bandar Abbas, i a l'interior a Djahangiriyya o Djuhungira (els xeics de Bastak); també hi havia comerciants hindús anomenats banyans o multanis (a Bandar Abbas i a Bandar Kung); alguns africans s'esmenten a la costa, i jueus a Lar, Gilar, Djahrum i Ormuz; al segle xvii un jueu convers de nom Abu l-Hasan Lari va obtenir mesures de discriminació contra els jueus, que es van estendre a tota Pèrsia; al segle xix hi va haver pogroms, expulsions i conversions forçades i els jueus van emigrar a Xiraz.
La religio tradicional era l'islam sunnita estès per les confraries (tariqes o tarikes) Ishakiyya (Murshidiyya), Dinyali, Banu Abbasi i algunes altres. Els safàvides van imposar el xiïsme duodecimà però no va arribar a ser predominant; al segle xviii i XIX hi va haver conflictes entre les comunitats. Avui dia encara moltes comunitats urbanes són sunnites xafiïtes, els àrabs del sud són sunnites i només els turcmans són pràcticament tots xiïtes; els africans fan encara pràctiques animistes.
A causa dels terratrèmols, inundacions, sequeres, aigües contaminades, llagostes, vents que causaven una malaltia als ulls, malària, disenteria, filariosis, molts laris van emigrar a l'Índia on van servir a l'exèrcit i administració dels sobirans musulmans. La situació econòmica va millorar entre els segles XIV i XVIII però l'emigració encara va seguir.
La regió fou famosa per la fabricació d'armes. L'aigua que s'obté de pous és salobre; cisternes d'aigua de pluja existeixen a totes les poblacions. Els cultius són generalment de secà excepte a llocs concrets. Abunda el dàtil. Es produeixen també catifes. La ramaderia té certa importància; en general cal parlar de cultura agropastoral. El territori disposa de jaciments de sofre i guix, i de ferro i sal més difícils d'explotar. Hi ha també indicis de coure.