From Wikipedia, the free encyclopedia
El mirall ustori és un gran mirall còncau que concentra en el seu focus, els raigs solars o d'un cos en combustió. Es produeix una calor capaç de fondre o incendiar qualsevol objecte o substància.
Etimològicament, el seu nom prové de la paraula llatina ustor, de ustoris, 'el que crema'.
Hi ha diferents opinions respecte aquest fet, com per exemple l'escriptor i crític francès, Joly de Maizeroy, que nega que Arquimedes fes servir un mirall ustori, però no posa en dubte que es coneixien les aplicacions de l'efecte de la reflexió en els seus temps.
L'interès científic d'aquest instrument va plantejar la necessitat d'optimitzar-ne l'ús. El 1726, Charles-François de Cisternay du Fay, comunicava a l'Acadèmia els resultats de les seves investigacions entorn el mirall ustoric. Va retomar els estudis des d'on Bonaventura Cavalieri ho havia deixat ja que no havia tingut en compte que la física podia traicionar els raonaments geomètrics: la llum perd força amb la reflexió, la refracció o simplement per l'acció del fum; no es propaga sense debilitar-se fins l'infinit.
Inicialment, va construir miralls de guix parabòlics, daurats i brunyits però posteriorment va observar que els miralls semiesfèrics eren més fàcils de construir. L'única diferència, però, residia en el poder ustori: mentre que els miralls parabòlics posseeixen un focus puntual, els semiesfèrics posseeixen com a focus una superfície càustica. Això no resta poder ustori al focus del mirall semiesfèric sempre que el focus càustic sigui menor que la mostra.
El primer assaig de Du Fay va intentar donar solució al principal problema que plantejaven els miralls còncaus com a eines ustòries: si s'utilitza llum solar, el mirall ha d'estar orientat cap al Sol, i per això, la mostra ha de situar-se entre el mirall i el Sol, cosa que complica la seva observació. Per aquesta raó, Dufay va emprar un dispositiu compost per dos miralls semiesfèrics que aprofitava la calor del foc: va col·locar dos miralls esfèrics de 20 i 17 polzades de diàmetre respectivament (54 i 46 cm) cara a cara a una distància de 50 peus (uns 16 m), i va situar en el focus d'un d'ells un carbó encès avivat per una manxa. Els raigs que, procedents del foc, es projectaven sobre un dels miralls, eren reflectits paral·lelament cap al segon, incidint en el seu focus, on es trobava la mostra en combustió. Amb miralls parabòlics de dimensions similars s'aconseguia el mateix efecte a 18 peus (uns 6 m), la qual cosa avalava la major efectivitat dels miralls semiesfèrics.
En conclusió, Du Fay va estudiar l'efecte de:
Carramolino Del Valle, D. (1993). El espejo ustorio de Buffon: Entre la leyenda de Siracusa y la tradición del análisis químico. Asclepio, 45(1), 269–289. {{format ref}} https://doi.org/10.3989/asclepio.1993.v45.1.501
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.