Leon Battista Alberti
arquitecte italià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis)[1] fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès. A banda d'aquestes activitats, també fou criptògraf, lingüista, filòsof, músic i arqueòleg essent una de les figures artístiques més polifacètiques del Renaixement.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Leon Battista degli Alberti 14 febrer 1404 Gènova (Itàlia) |
Mort | 25 abril 1472 (68 anys) Roma |
Sepultura | Basílica de la Santa Creu |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Pàdua Universitat de Bolonya |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura, teoria de l'art, arquitectura, edifici històric, humanisme, Renaixement, escultura, xifratge i dret eclesiàstic |
Lloc de treball | Roma (1443 (Gregorià)–1472 (Gregorià)) Florència (1439 (Gregorià)–1443 (Gregorià)) Ferrara (1438 (Gregorià)–1439 (Gregorià)) Florència (1434 (Gregorià)–1437 (Gregorià)) Roma (1432 (Gregorià)–1434 (Gregorià)) Pàdua (1416 (Gregorià)–1428 (Gregorià)) Roma Bolonya Florència Pàdua |
Ocupació | filòsof, organista, dramaturg, matemàtic, pintor, científic, teòric de l'art, artista, humanista, alt càrrec, medallista, escultor, poeta, criptògraf, lingüista, escriptor, arquitecte, teòric musical, teòric de l'arquitectura, musicòleg, esportista |
Activitat | 1419 (Gregorià) – 1472 (Gregorià) |
Moviment | Renaixement italià |
Professors | Gasparinus de Bèrgam |
Instrument | Orgue |
Obra | |
Obres destacables
| |
Alberti pertany a la segona generació d'artistes del Renaixement, i en fou una figura emblemàtica, per la seva dedicació a les més variades disciplines. Es mostrà constantment interessat per la recerca de regles, tant teòriques com pràctiques, capaces d'orientar el treball dels artistes; en les seves obres anomena alguns cànons. Per exemple, a De statua exposa les proporcions del cos humà, en De pictura proporciona la primera definició de la perspectiva científica i per últim en De re ædificatoria (obra que conclou el 1450) descriu tota la casuística relativa a l'arquitectura moderna, subratllant la importància del projecte, i classifica els diversos tipus d'edificis segons les funcions que han de complir.
L'aspecte més innovador de les seves propostes consisteix a mesclar allò antic i allò modern, propugnant la praxi antiga i la moderna, que havia iniciat Filippo Brunelleschi. A més, segons Alberti: "...l'artista en aquest context social no ha de ser un simple artesà, sinó un intel·lectual preparat en totes les disciplines i en tots els terrenys". Una idea hereva de l'enciclopedisme medieval dels doctes, però adaptada a l'avantguarda humanista.
La classe social amb què Alberti es relacionarà és l'alta burgesia culta florentina. Treballà al servei dels mecenes més importants de la seva època: el papat, els Este a Ferrara, els Gonzaga a Màntua, els Malatesta a Rímini.