Leridanismo
From Wikipedia, the free encyclopedia
El leridanismo fou un moviment cultural i ideològic sorgit a la Lleida de la postguerra i orquestrat pels simpatitzants del nou règim franquista. Els leridanistas promovien una visió romàntica i idealitzada de la ciutat, defensaven la província de Lleida com a concepte identitari (relativitzant la seva catalanitat) i exaltaven alguns elements del folklore local. La idea era espanyolitzar Lleida apropant-la a l'Aragó tot qüestionant-ne la catalanitat.[1][2] Durant les primeres dècades de la dictadura gaudiren d'una gran influència política i social a Lleida.