Les tres Gràcies (Rafael)
quadre de Raffaello Sanzio / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les tres Gràcies és un quadre de mida petita pintat per Rafael durant la seva època florentina, entre 1500-1505, i actualment exposat al museu Condé. És l'única pintura d'aquesta època del pintor que no té contingut religiós, sense comptar la parella, El somni d'un cavaller, que mostra Paris de Troia i que es troba a la National Gallery de Londres.
Tre Grazie (italià) | |
---|---|
Tipus | pintura |
Creador | Raffaello Sanzio |
Creació | 1500-1505 |
Mètode de fabricació | Oli sobre fusta |
Gènere | pintura mitològica i nu |
Moviment | Alt Renaixement |
Basat en | mitologia grega |
Mida | 17 () × 17 () cm |
Propietat de | Enric d'Orleans |
Col·lecció | Museu Condé, Chantilly |
Catalogació | |
Número d'inventari | PE 38 |
Està inspirada en part d'un relleu clàssic a Siena (Itàlia) en el que es mostra el judici de Paris, que escull Venus com la més bella de les tres deesses (representant l'amor, l'amistat i la bellesa) i a la qual li ofereix una poma. Les tres dones representen el prototipus de bellesa italiana del Renaixement. Aquest quadre surt a la capçalera de la sèrie americana de televisió Desperate Housewifes.
Les tres Gràcies, o les Càrites, són, segons la mitologia grega, les filles de Zeus i de la nimfa Eurínome. Viuen amb els altres déus al Mont Olimp i es diuen Eufròsine (brillant), Talia (flor) i Aglaia (bellesa). Solen estar amb les Muses, amb Apol·lo, Afrodita, Eros, Dionís i Atena. Aglaia es va casar amb el déu artesà Hefest. Les Gràcies, junt amb les Muses, inspiren els artistes i els poetes.
A l'antiga Grècia el conjunt representava la joventut, l'amor i la bellesa. I per extensió l'alegria de viure i una vida intensa en tots els aspectes lúdics, la dansa, la música, el desig i la sexualitat fora del matrimoni, etc.
Per als renaixentistes, encarnen la castedat, l'amor i la bellesa.
El duc d'Aumale, propietari del quadre, va escriure que "a la dreta hi ha la verge, amb un vel lleuger i sense joies; a l'esquerra hi ha la dona en el moment de més bellesa, amb més vel, riques joies; al centre, donant l'esquena, la dona en tota la seva maduresa".
Altres hi veuen els tres tipus de dona següents: a la dreta la verge, tímida i difícilment accessible; a l'esquerra la dona atractiva, coqueta i temptadora; i al mig el punt just entre l'una i l'altra.