Codi de Recesvint
compilació de lleis visigòtiques / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint. Es compon de dotze llibres. Es va publicar cap al 654 i derogava les lleis vigents: el Breviari d'Alaric per als romans i el Codi de Leovigild per als gots.
Tipus | codi | ||
---|---|---|---|
Promulgació | Recesvint | ||
Data de publicació | 654 | ||
Basat en | Codi d'Euric Breviari d'Alaric | ||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | llatí | ||
Es dividia en un títol preliminar i dotze llibres, subdividits en cinquanta-quatre títols i cinc-centes setanta-vuit lleis. Contenia tres-centes vint-i-quatre lleis de l'anterior codi got (que en el text es qualifiquen d’antiquae), noranta-nou lleis elaborades per Khindasvint (o en vida d'aquest) i vuitanta-set lleis pròpies de Recesvint (les del pare s'encapçalen en el text amb el nom Flavius Chindasvintus Rex i les del fill amb Flavius Reccesvintus Rex). Finalment, hi havia tres lleis de Recared i dues de Sisebut.
Per tant, la llei per als gots, tot i que experimentava un canvi substancial, mantenia gairebé dos terços de lleis antigues. Però per als romans suposava una novetat completa. No obstant això, també per als gots va constituir sens dubte un canvi perquè algunes de les lleis antigues van ser corregides per Recesvint (i una ho va ser per Khindasvint).
Al costat del codi es publicava una disposició especial per la qual es prohibia l'ús del dret estranger (és a dir, principalment romà) als tribunals; si un jutge usava per a les seves sentències lleis tretes d'un codi diferent del de Recesvint, pagaria una multa de trenta lliures d'or (dos mil cent seixanta sous). Els plets en curs fins i tot no resolts serien fallats segons les lleis del nou codi, però la llei de cap manera tindria efectes retroactius i les sentències anteriors basades en altres lleis que havien estat vigents eren ratificades i se'n prohibia la reobertura. Els casos que no estiguessin previstos en el codi serien remesos al rei (com ja es feia) perquè la seva decisió fes jurisprudència. El rei tindria dret a afegir totes les lleis que cregués convenients, després de consultar els bisbes i els principals càrrecs palatins.
Després de la seva publicació va caldre afegir-hi una nova llei transitòria. Com que la demanda d'exemplars del codi era tan alta, els preus per les còpies van augmentar, i el rei va haver de prohibir que es cobrés o pagués més de sis sous per una còpia; el qui ho incomplís, fos copista o adquirent, rebria cent fuetades.
L'estructura del Codi de Recesvint és la següent:
- Llibre 1: el legislador i la llei
- Llibre 2. administració de justícia, escriptures i testaments
- Llibre 3: els matrimonis i els divorcis
- Llibre 4: successions, herències i tuteles
- Llibre 5: donacions, vendes i altres contractes
- Llibres 6, 7 i 8: dret penal
- Llibre 9: l'exèrcit i el dret d'asil eclesiàstic
- Llibre 10: dret de propietat i prescripció
- Llibre 11: metges i malalts; mercaders estrangers
- Llibre 12: heretges i jueus
Amb Ervigi bastants de les lleis del Codi van ser parcialment modificades; per la qual cosa, des d'aquesta època es coneix també com a Codi d'Ervigi.