Lingüística aplicada
From Wikipedia, the free encyclopedia
La lingüística aplicada (LA) és l'enfocament de la lingüística orientat a l'ús de les teories lingüístiques per a la resolució d'aspectes lingüístics concrets, com ara en l'aprenentatge de llengües estrangeres, la traducció automàtica, etcètera.[1] Es tracta d'una ciència jove que durant molt de temps s’ha considerat una subàrea de la lingüística i que a poc a poc ha anat reconvertint-se en una orientació d’aquesta disciplina. Es caracteritza pel seu caràcter multidisciplinari, que agrupa l'estudi transversal de les diverses disciplines que tenen alguna relació directa o indirecta amb el llenguatge. L’objectiu principal de la LA és proposar principis i desenvolupar mètodes encarats a la solució de problemes relacionats amb la llengua.
La LA és, doncs, una orientació científica d’intersecció amb un doble propòsit. Per una banda, produir coneixements lingüístics i, per una altra banda, aplicar aquests coneixements científics a la identificació i solució de diversos problemes pràctics. En aquest sentit, la LA actua d’intermediària o mediadora entre les disciplines teòriques i la seva praxi en problemes reals. Això no vol dir que la teoria ―o lingüística teòrica― i la seva aplicació ―o lingüística aplicada― s’excloguin, sinó que es relacionen i són interdependents. Així, la lingüística teòrica necessita comprovar les seves teories per mitjà de la seva aplicació i la LA ha de recórrer necessàriament a aquests principis per explicar i resoldre els problemes relacionats amb la llengua. D’aquesta manera, la lingüística aplicada no és una ciència estàtica, sinó dinàmica, una característica que li permet una màxima adaptabilitat a les necessitats i als problemes que se li plantegen.
Tal com diu Wilkins (1999):
« | En un sentit ampli, la lingüística aplicada s’ocupa de millorar la comprensió del paper de la llengua en els assumptes humans i, per tant, de proveir de coneixements necessaris per a aquells responsables per tal de prendre decisions relacionades amb el llenguatge, tant si les necessitats es presenten a l'aula com a la feina, al tribunal de justícia o al laboratori.[2] | » |