Lingüística comparativa
estudi de les relacions entre dues o més llengües / From Wikipedia, the free encyclopedia
La lingüística comparativa és la part de la lingüística que estudia les relacions entre les llengües i l'evolució interna de cadascuna d'acord amb una tècnica de comparació de les etapes de l'evolució d'una mateixa àrea lingüística i de comparació entre les llengües semblants.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La lingüística comparativa és, doncs, un estudi que es desenvolupa entre l'evolució històrica i les fases que n'indiquen els moments de canvi i de diferenciació. Un sistema comparatiu que analitza la superposició dels diferents estadis de transformació de la llengua a través de les interferències que, a poc a poc, s'acumulen amb el temps sota la pressió dels successius canvis morfològics i fonètics.
Així el significant adquireix, a poc a poc, significats nous que substitueixen els anteriors i s'infiltren en la nova estructura antropològica i cultural que els ha generats.
Hom pot recordar, per exemple, l'anomenada llei fonètica, actualment acceptada i resultat de l'anàlisi comparativa dels fonemes, que estableix que donat un so qualsevol x quan aquest es transforma a causa de les contingències en un so y, la mateixa transformació s'esdevé regularment cada cop que hi hagi ocurrència de x si es troba en unes condicions iguals en el mateix moment històric definit. El canvi dels fonemes segueix (i és paral·lel a) la mutació dels morfemes. Vegeu en el francès el que s'ha esdevingut amb la ē (e llarga del llatí vulgar), el so corresponent actual de la qual és el que s'escriu amb oi.
Per exemple:
- sē = soi
- mē = moi
- tē = toi
- lēgem = loi
- mēnsis = mois
- crēdere = croire
Pertanyen al camp d'estudi de la lingüística comparativa:
- La lingüística històrica-comparativa (lingüística diacrònica), fundada al segle xix i que du a terme les seves indagacions amb la comparació lingüística, que ha reeixit a establir la pertinença a una família lingüística o altra de les diferents llengües, així com llur origen. D'aquestes recerques han nascut diverses disciplines com la lingüística indoeuropea, la semitística o la ugrofinesa, especialitzades en cada grup d'idiomes. La presumpta relació lingüística s'anomena parentiu genètic en lingüística.
- La lingüística contrastiva, denominada sobretot a Europa de l'est també lingüística confrontativa, que compara entre si les llengües des del punt de vista sincrònic, es concentra sobretot en la tipologia lingüística i en la didàctica de les llengües estrangeres (per exemple la cerca de possibles interferències lingüístiques, i problemes de l'adquisició de les llengües estrangeres, etc.). Si les llengües examinades es troben en contacte, es parla de lingüística de contacte.
- Les ciències literàries de la comparació (comparativística).