La literatura feniciopúnica és aquella escrita en llengua fenícia, la llengua de les antigues civilitzacions de Fenícia i Cartago. Les proves més antigues semblen datar aproximadament del seglexivaC,[1] mentre que les últimes de no més enllà del segle IV dC.[2] Està envoltada d'una aura de misteri pels pocs vestigis que se n'han conservat: tot el que en resta és una sèrie d'inscripcions, poques de les quals tenen un caràcter netament literari[3] (només alguna narració històrica, poemes, etc.).[4] La majoria procedeix de monedes, fragments i alguna traducció al grec i al llatí.[5] No obstant això, és un fet provat que tant a Fenícia com a Cartago hi va haver biblioteques i que els fenicis tingueren una rica producció literària hereva del passat cananeu, de la qual obres com ara les redactades per Filó Herenni Bibli o Menandre d'Efes en són una part ínfima.[6][7]